La cimera anti-Wert formalitza el consens pel català

Ja se sabia i ahir es va formalitzar: el ministre José Ignacio Wert ha aconseguir posar d'acord la major part de les forces polítiques catalanes. La cimera convocada i encapçalada pel president Artur Mas per tractar de perfilar un front comú contra el projecte de Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) que impulsa el titular d'Educació es va resoldre com es preveia: amb consens en el rebuig a la norma, però també amb retrets de l'oposició a l'aplicació que el govern fa de la Llei d'Educació de Catalunya i a les retallades.

El que no ofereixen les cimeres que Mas ha convertit en fórmula recurrent (amb la d'ahir ja van sis en el mig any que va de legislatura) són gaire sorpreses. La d'ahir no va ser cap excepció. Hi van assistir CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, és a dir, els mateixos grups que ho van fer a la convocada el desembre, quan Wert va anunciar per primer cop les seves intencions, i també representants del Consell Escolar de Catalunya. I el govern va planificar la trobada com el tret de sortida d'un treball d'oposició a les intencions del govern estatal basat en la unitat d'acció, i va lliurar als grups participants un document de treball com a base per confeccionar les esmenes a la llei, que la consellera d'Educació, Irene Rigau, va anunciar que aspira a que acabin sent compartides per tots els partits catalans assistents a l'encontre amb presència al Congrés dels Diputats.

Rigau va explicar que hi ha acord no només pel que fa a la defensa aferrissada del model d'immersió lingüística i la voluntat de preservar totes les competències autonòmiques, com ara en matèria curricular i avaluadora, aspectes que l'actual redactat de la denominada llei Wert també dinamita, sinó en el diagnòstic sobre la perniciositat d'una norma que, un darrera de l'altre, els portaveus de tots els partits reunits ahir van anar qualificant d'invasiva, retrògrada, recentralitzadora, segregadora i neoliberal. “A través d'una llei sectorial se'ns volen treure unes competències que ens va costar molt aconseguir i que ni tan sols el Tribunal Constitucional les va tocar. I si no les toca el TC, amb quin dret les toca el ministre?”, va vindicar la consellera. L unitat d'acció es vol mantenir tant a l'hora d'esmenar el text en la seva tramitació a les Corts com, si escau, a l'hora de presentar un recurs al Constitucional si finalment la llei tira endavant. El que va evitar Rigau va ser pronunciar-se sobre una eventual insubmissió en cas d'aprovació de la norma. “Posarem tots els mecanismes per preservar les competències, però per tenir força ara hem de treballar sobre el text, no sobre futuribles”, va cloure.

Oriol Junqueras va afegir a la seqüència el recurs a Europa: “La resistència s'ha de basar en l'acció conjunta al Parlament i el congrés sense renunciar a totes les instàncies judicials i europees”, va dir el president d'ERC.

La cimera, però, no es va limitar a l'anàlisi i esbudellament del projecte de llei estatal. L'oposició assumeix que en aquest cas no li queda altra que fer pinya amb el govern de Mas, que capitalitza el lideratge de la barricada política que es vol aixecar, però ja va avisar que la cimera no es podia limitar a parlar ni de la defensa de la immersió, en la qual l'acord és obvi, ni de l'atac que també per tots els partits excepte PP i Ciutadans constitueix la tramitació de la norma, i PSC i ICV van demanar revisar els concerts amb escoles d'elit que segreguen per sexes i augmentar les beques menjador. Els socialistes, que avui mateix formalitzaran les seves peticions presentant dues esmenes a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). segons va anunciar el seu líder, Pere Navarro, van afegir també l'exigència que es consulti als ajuntaments abans de decidir el tancament d'una escola. Iniciativa, al seu torn, vol igualment que s'acabi amb la fórmula d'esperar 10 dies per substituir un professor de baixa. La CUP també va afegir als seus retrets a la llei Wert i el govern espanyol crítiques a la LEC, però va recordar que els concerts, que se signen per quatre anys, que Navarro demana ara eradicar els va subscriure el tripartit. Segons Rigau, a més, els concerts s'haurien d'eliminar curs a curs, a raó d'una per any i començant per la P3, de manera que la repercussió econòmica de l'eliminació d'un concert no seria efectiva al 100% fins al cap de 13 anys, perquè 13 són els cursos que sumen la primària i la secundària.

En tot cas, les reivindicacions fetes ahir per l'oposició no van obtenir resposta, i el govern hi va passar per sobre a l'hora del balanç a còpia d'insistir que l'important era haver assolit “la unitat política imprescindible”, en paraules de Rigau, en les “qüestions fonamentals”. Tant van voler minimitzar les discrepàncies que el portaveu de CiU, Jordi Turull, va haver de rectificar després de dir que es limitaven a “matisos”, i va acabar admetent que no, que les retallades, o “el tema dels recursos”, com ho va anomenar ell, “no és un tema de matís”. Junqueras, però, va aprofitar per insistir que les retallades tenen el seu origen “en el mal finançament, amb una reducció de 200 a 40 milions d'euros” en programes vinculats al sistema educatiu.

Els retrets al govern no es van limitar, però, a la gestió. L'ecosocialista Herrera va criticar igualment que no s'hagués convocat els representants dels treballadors i els alumnes. “No es pot fer tot per l'educació sense la gent de l'educació”, va protestar. La crítica se sumava a la de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC), que va lamentar en un comunicat que no se'ls hagués convocat a la reunió, que van considerar “una imatge més, sense contingut real per al futur dels nostres fills”.