La Catalunya que no vull

Totalment d'acord amb l'article del senyor Xevi Xirgo al diari Avui del 21 d'octubre sobre el macroprostíbul inaugurat a la Jonquera, el prostíbul més gran d'Europa!

Segons diu a l'article, sembla que l'alcalde d'aquest poble no està gaire content que la Jonquera surti a les guies turístiques amb aquesta propaganda, però diu que “aquestes noies aportaran beneficis econòmics a diferents establiments com ara perruqueries, farmàcies...”.

Des de fa uns anys, malauradament, a Catalunya només preval allò que porta diners, sigui el que sigui, es allò de tot s'hi val: turisme de borratxera a Lloret i d'altres pobles; vols des de tot Europa amb destinació a Barcelona i rodalia oferint comiats de solter a preus irrisoris amb alcohol, droga, sexe... tot el que calgui; viatges d'estudiants que circulen mig despullats i borratxos a Salou i Sitges i, per si tot això fos poc, la instal·lació a la Costa Brava i Barcelona dels principals contactes de les màfies calabreses i d'altres per controlar el tràfic no solament de drogues sinó de tot allò amb què es pugui traficar, siguin diners, armes, persones, el que sigui, perquè aquí no els fa por la justícia.

Tot allò que a d'altres països es persegueix aquí es tolera: com diu el senyor Xirgo, davant de tot això girem la cara cap a l'altra banda, de manera molt especial tots els nostres polítics, que sembla que l'únic que els interessa és que “tot això porta diners, la resta tant se val”. Cap organització ni cap mitjà ho denuncia amb la contundència que caldria per poder-ho aturar.

És trist tenir un país magnífic i que sigui conegut a l'estranger com el lloc de més permissivitat i disbauxa d'arreu d'Europa.