Política

L'Ajuntament de València té un reglament que avala la preferència del català

El document va ser aprovat amb el vistiplau del PP de Barberá el 1996 i ratificat el 2005

Fixa la prevalença de la llengua pròpia, però s'incompleix

El mateix PP que a Barcelona ha aconseguit que el TSJC suspengui cautelarment el reglament d'ús del català a l'Ajuntament, sí que va donar, en canvi, el vistiplau a un document normatiu similar a l'Ajuntament de València. Aquest text, avalat pel partit de l'alcaldessa Rita Barberá el 1996 —i en vigor des de 2005— estableix, entre altres qüestions, que “tots els acords que adopte l'Ajuntament es redactaran preferentment en valencià [la denominació oficial del català]”.

El reglament municipal sobre l'ús i la normalització del Valencià indica en el seu primer article que el propòsit n'és “establir el valencià com a llengua usual de l'Ajuntament”. Més endavant, el document recorda que “el valencià és la llengua pròpia del municipi de València”.

Pel que fa a la relació amb els ciutadans, el text assenyala que les notificacions “es faran en valencià sempre que l'interessat no haja indicat expressament la utilització del castellà”. Respecte als funcionaris, es proclama que “tot el personal de l'Ajuntament procurarà usar preferentment el valencià en les seues relacions de treball”.

Unanimitat

El reglament lingüístic va ser promogut pel PSPV-PSOE des de l'oposició i aprovat per unanimitat de tots els grups municipals, tant pel PP, que ja governava amb majoria absoluta en el moment de la votació, com per Unió Valenciana, soci de Rita Barberá en la primera legislatura (1991-1996) i defensor de la secessió del valencià respecte del català.

Però l'acord no va entrar en vigor fins el 2005, quan va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província. Segons Juan Soto, regidor del PSPV-PSOE al consistori, “el PP ho va amagar al calaix perquè es va adonar que havia arribat massa lluny en atorgar-li un ús preferencial al valencià”.

El mateix Soto va lluitar perquè el document fos definitivament publicat, cosa que va aconseguir l'any 2005 després d'amenaçar fins i tot amb la via judicial el govern de Barberá. “Un reglament aprovat no pot paralitzar-se en cap cas, només és pot fer amb un de nou que derogue el primer, però el PP no s'hi va atrevir. Al remat hi va transigir, cosa que em va sorprendre gratament”, va subratllar ahir Soto. Amb tot, el document és pràcticament paper mullat. El predomini del castellà en les comunicacions del consistori és aclaparador. Segons Soto, el reglament es compleix gairebé únicament en la retolació dels carrers, “i no de manera general”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.