Supervivents esparracats

Em miro al mirall i, de bon grat, em sorprenc. No és que faci més bona cara. És que hi sigui. No us penseu, passa el mateix amb tothom: que hi siguem, desenganyem-nos, és ben sorprenent! Així, quan ens mirem, emmirallem alhora aquella gent que, posem fa 500 anys, va anar consolidant l'espurna genètica que ens ha dut fins aquí. Era gent que, amb fang fins als genolls a l'hivern, va suportar inclemències i exclusions amb un objectiu frenèticament defensat: que ara nosaltres tinguéssim l'oportunitat de mirar-nos al mirall. És en aquest sentit que hem de parlar de l'adaptació a la incertesa com a base de la permanència. I de la permanència com a compromís de la continuïtat.

Els que hi som, doncs, tenim un objectiu essencial de continuïtat, compartit amb qui ens ha precedit i engalzat amb qui ens succeirà. Ara, aturem-nos.

Enmig del compromís de continuïtat també hi ha d'haver la promesa, tan humana, de millora i progrés, sovint entelada i poc discernible. Però per poder entendre aquesta millora ens calen models, esdeveniments que ens facin sentir més bons del que som. I persones que generosament ens facin sentir part essencial d'aquesta continuïtat i millora.

En Joan Solà i Cortassa, amb força colossal, és un model de millora tan viu que ara, a tots nosaltres, ens aclapara la seva herència. Al seu recer, i interpel·lats pel seu vigor, ens hem sentit segurs, protegits per la seva autoritat. El Solà murri i incansable ens catapultava endavant, assegurant-nos, ni que el salt endavant fos sense xarxa: la seva presència ens feia insubornables, indestructibles. Érem part de l'univers Solà i amb això n'hi havia prou.

Avui, una mica esparracats, ens adonem que som simples supervivents seus. Que al costat de l'hereu digne hi ha l'hereu escampa i que, ben sols, hem de triar. La incertesa, però, ens aboca a comprometre'ns: si us falten criteris, descarregueu-vos, si us plau, el seu discurs amb motiu de l'atorgament del títol de doctor honoris causa per la Universitat de Lleida: http://www.udl.es/organs/secretaria/honoris/joan_sola.html

Ara sí: gràcies, mestre Solà.