La nena de gran encara escrivia

Encarnació Martorell té 86 anys i bona part de la seva vida ha carretejat un equipatge emocional no gaire feliç. La seva mirada franca mostra una minúscula part del que ha patit, i en parla amb enteresa, sense gota de victimisme. És molt clara sobre la funció de Cartes d'amor i de dol, publicades per Angle Editorial: “Poden servir perquè algú que ha patit com jo sàpiga que no està sola i perquè qui ha tingut sort amb el marit i uns fills sans ho valori com cal”.

Fa un parell d'anys va passar de ser una desconeguda a ser la quarta persona més votada com a català de l'any, gràcies a la publicació del seu dietari Amb ulls de nena, que li va valer l'etiqueta de “l'Anna Frank catalana”. Escrit entre els 12 i els 14 anys, narrava els conflictes de l'època des de la perspectiva dels perdedors de la Guerra Civil.

Però potser va perdre més d'un sol cop a mitjan anys cinquanta: va morir el seu primer fill de meningitis als tres anys d'edat, dos mesos després va néixer el segon amb una discapacitat mental i el seu marit la va abandonar i va marxar a Alemanya amb una altra dona d'un dia a l'altre. Les cartes, dirigides al seu segon fill, Joan Enric, van cobrir “la necessitat d'explicar-li què havia passat”, però també funcionen com a reflexió íntima. A més, estan escrites amb el talent innat que ja atresorava de petita.

A una joia li cal algú que la rescati de l'altell on està amagada (com és el cas de les cartes), que li tregui la pols i que la mostri al públic. Aquesta tasca la va fer en el seu moment el pedagog Salvador Domènech amb el dietari i ara ha repetit la feina amb els 12 textos recollits a Cartes d'amor i de dol.

Domènech és responsable de l'edició i d'una extensa introducció: “He volgut fer una aproximació pedagògica a aquells anys, reflectir quin trencament hi va haver pel que fa a l'educació”. Així, situa el moment històric i les circumstàncies personals de l'autora. “És un repte mirar de posar aquests textos de literatura vivencial allà on el destí no ho va permetre”.