Els mals de Tarragona
Els estudiants de quart de periodisme de la URV van radiografiar els problemes que més neguitegen les associacions de veïns
La majoria estan en l'agenda municipal, però són de difícil solució i creen polèmica
Els alumnes de quart de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV) van tractar, ahir, de posar nom als problemes que més amoïnen els ciutadans de Tarragona, en un intent de radiografiar els principals maldecaps que alteren la rutina i la vida diària dels ciutadans. Després d'un primer contacte amb els tres grans col·lectius veïnals –la FAVT, l'agrupació Segle XXI i la federació de l'àrea de Llevant– es van posar damunt de la taula un total de 16 propostes, les quals, després de passar pel sedàs dels estudiants, van quedar reduïdes a la meitat: el cruising a la platja dels Capellans, la relació entre la petroquímica i els veïns, la inseguretat ciutadana als barris, el barraquisme a Tarragona al segle XXI, la mobilitat a la Part Alta, l'estat de l'edifici de la Savinosa, la manca de residències per a la gent gran i les barreres arquitectòniques.
Ho van fer en el marc del programa Apqua, del departament d'enginyeria química de la URV, i en concret, dins de l'assignatura infodisseny, una matèria obligatòria per als estudiants d'últim any. “El repte és definir el problema perquè, de vegades, les queixes de les associacions veïnals eren d'aspectes molt puntuals”, va explicar el professor Toni Pérez Portabella, responsable acadèmic, que recorda que durant el procés d'investigació dels estudiants han topat amb contradiccions, en funció de la procedència de la informació, ja fos oficial –via Ajuntament de Tarragona o algun organisme dependent– o directament del carrer, amb referència a les descripcions dels responsables de les agrupacions de veïns, que sovint no coincidien amb la versió municipal.
Avaluació dels polítics
Al marge de la participació dels representants de cadascuna de les tres federacions veïnals, en l'acte també hi va haver presència de representants polítics, part fonamental de la jornada. “El treball està centrat en l'exposició perquè els polítics també avaluen els estudiants, ja que el 25% de la nota dependrà de la percepció que tingui el públic respecte del contingut de les exposicions”, va indicar el professor. Les diferents ponències es van presentar com una activitat d'aprenentatge i servei a la comunitat integrada a la xarxa d'innovació docent d'APS de la URV. El programa Apqua posa la recerca universitària a l'abast del ciutadà.
Quan la qualitat de vida està afectada
L'anàlisi dels estudiants comprenia els barris de Sant Salvador i de Campclar –amb una població de 17.000 persones–, i s'assegurava que el 91% dels veïns enquestats creuen que tenen pitjor qualitat de vida a causa de la proximitat de les petroquímiques. Sota el títol Cal una implicació més enllà de la torxa, els estudiants es van fer ressò dels constants episodis de pudors denunciats pels habitants d'aquests barris i la impotència que tenen davant la falta d'informació que els dóna tant l'administració com les mateixes empreses, l'activitat de la qual desconeixen en absolut. Amb referència al simulacre d'accident químic de la setmana passada, en l'estudi es conclou que calen més mesures perquè es conegui. En l'exposició es va parlar de l'increment d'un 133% dels casos de càncer en els últims deu anys. La sensació que va transcendir és la incomoditat de conviure constantment amb pudors d'“ou podrit, clavegueram i corrals”.
Mesures urgents per a una zona oblidada fa 38 anys
L'estat de degradació de l'antic hospital per a malalts de tuberculosi que hi ha al costat de la Savinosa també és un dels problemes preocupants. L'exposició va començar amb imatges de l'interior del recinte, fosques, projectant abandonament i que, de retruc, van tornar a evidenciar la falta d'enteniment entre les administracions en els 38 anys que fa que es va tancar. Els estudiants, a instàncies de l'associació de veïns de la urbanització La Savinosa, van fer d'altaveu d'unes persones que reclamen que s'actuï de manera urgent i que s'hi faci almenys una zona verda. En la presentació, es van recordar el nombrosos projectes per recuperar un espai de 80.000 metres quadrats i es van posar els exemples de dos casos similars, a França i a Alemanya, on un recinte d'aquestes característiques ja s'ha recuperat. El portaveu veïnal va anunciar que començaran a recollir signatures perquè l'edifici, declarat bé cultural d'interès local, es pugui descatalogar perquè pugui ser enderrocat. Segons l'Ajuntament, el propietari ja ho ha demanat.
Cartells confusos i pocs aparcaments
L'exposició sobre la presència de barraquisme a Tarragona es va focalitzar en les instal·lacions de l'antiga CEPA (Confederación Española de Perfumes Aromáticos), situades al costat de l'autovia de Salou, just al davant del barri del Pilar. Els estudiants van mostrar imatges esfereïdores de l'interior –ple de xeringues–, completament abandonat, tot fent-se ressò de les denúncies de l'associació de veïns, que els havien proporcionat les instantànies. Van alertar que aquell recinte, en desús des de fa molts anys, s'ha convertit en un cau de drogoaddictes i que amb el temps també serveix com a habitatge per a gent de mal viure. Després que via power point –com tots els grups– els estudiants expliquessin que l'Ajuntament els ha informat que estudia l'enderroc, el portaveu veïnal va insistir que no es creuen les promeses dels polítics, tot recordant l'episodi en què una parella romanesa que hi residia va intentar vendre les seves filles.
La falta d'aparcament a la Part Alta també és un dels problemes que més amoïnen els veïns. L'exposició dels estudiants –sempre basada en el contacte directe amb els residents i treballadors de la zona afectada– va fixar l'origen del problema en l'encallament del Jaume I i totes les complicacions que està provocant en la mobilitat dins del nucli antic. Com a exemple, es va posar damunt la taula una xifra que parla per si mateixa: només hi ha 165 places de zona blava: una per cada onze cotxes. Tot i que es va posar de manifest les nombroses reunions mantingudes entre l'Ajuntament i veïns i comerciants per consensuar les mesures per anar convertint la Part Alta en zona exclusiva de vianants, els alumnes van transmetre el missatge que cal més informació, ja que l'existent, a més, és contradictòria i indueix a la confusió, té faltes d'ortografia i no és útil per als turistes perquè únicament està escrita en català.
Preocupació per l'augment del nombre de majors de 65 anys
La falta de residències per a la gent gran també és un maldecap. La ponència va començar denunciant la falta de presència d'aquest tema en l'agenda dels mitjans i va incidir en l'evolució de la població tarragonina major de 65 anys. Segons les dades presentades pels estudiants, d'aquí a 30 anys el nombre de persones més grans de 65 anys residents a Tarragona s'haurà duplicat, i arribarà fins a les 40.000 i això derivarà en un problema d'ordre social, ateses les grans mancances actuals en residències, ja que només hi ha 373 places distribuïdes en quatre centres. Les conclusions evidencien que la llista d'espera és, de mitjana, pròxima als dos anys i que un dels grans punts febles és que no hi ha dades reals sobre la demanda, junt amb la mala percepció del concepte de residència. L'Ajuntament, representat en aquesta ocasió per la regidora Rosa Rossell, va qualificar d'alarmista l'exposició, tot insistint que l'administració aposta més per l'assistència social. El PP i CiU li van recordar que el tema de la ponència era únicament la falta de residències.
inseguretat ciutadana
L'incivisme i la inseguretat ciutadana no podien faltar en el rànquing de preocupacions dels veïns de Tarragona. En l'explicació, els estudiants van transmetre que, basant-se en l'enquesta feta a Torreforta i a Campclar, es podia deduir que el 75% dels que hi resideixen no se senten del tot segurs. Per exemplificar-ho, es van ajudar d'un mapa del terme de la ciutat en el qual apareixien el nombre d'intervencions de la Guàrdia Urbana per resoldre conflictes. De mica en mica, l'estudi va anar derivant principalment en l'incivisme que impera, tot preguntant-se les raons per les quals una societat desenvolupada actua d'aquesta manera. En nom de l'Ajuntament, Castillo va parlar que cal diferenciar inseguretat de la percepció que pugui tenir el ciutadà –els estudiants ho van fer al principi, recordant que l'incivisme genera més incivisme– i va destacar que, en matèria de delictes, Tarragona té les millors xifres que la resta de capitals catalanes.
Els contactes homosexuals continuen provocant neguit
Una altra de les preocupacions dels veïns de les urbanitzacions de Llevant també fa temps que genera controvèrsia, però encara no s'ha trobat cap solució per frenar-la: les trobades sexuals a la zona boscosa pròxima a la platja dels Capellans. Els estudiants van recollir les queixes dels residents a la urbanització de Cala Romana i van començar l'exposició amb tot un seguit de retalls de titulars de premsa relatius a aquesta problemàtica. Des del primer moment, en l'anàlisi del problema es va deixar clar que no és cap croada contra els homosexuals, sinó de les conseqüències de la pràctica del sexe a l'aire lliure. En aquest aspecte, es va subratllar la sensació que la degradació de la zona cada vegada és més gran. “Abans s'hi anava a passejar o a portar el gos, però ara ja no”, s'insistia. Per il·lustrar-ho, imatges de la zona amb preservatius acabats d'usar i d'homes disposats a practicar el cruising, que és el nom amb què s'anomena aquesta pràctica. Tot i que es tracta d'un problema que fa anys que s'arrossega, a principis d'estiu, des de l'Ajuntament ja es va deixar clar que el marge de maniobra que té l'administració és molt limitat perquè no existeix cap llei que ho prohibeixi. Per això, consultat pels alumnes, el suggeriment municipal –via el regidor de Seguretat Ciutadana, Carles Castillo– va ser que si a algú no li agrada, l'únic que pot fer és apartar la vista i modificar el trajecte. També va recordar que s'estan evitant els aparcaments massius i que això també provoca efectes dissuasius. Així de fàcil i de polèmic, ja que el portaveu de Cala Romana va tornar a reivindicar solucions, tot al·legant que han de ser ells mateixos els que netegin la zona.
Tarragona continua sense estar adaptada per als discapacitats físics
Tarragona encara està molt lluny de ser una ciutat adaptada a les persones amb la mobilitat reduïda, principalment les que van amb cadira de rodes. Per justificar el seu estudi, al principi, els alumnes de periodisme es van fer ressò d'una estadística que estableix que el 9% de la població –es va sobreentendre que la de tot el món– té algun tipus de discapacitat. Traslladant la problemàtica a Tarragona, en la presentació es va començar fent un recorregut visual per diferents indrets del nucli antic de la ciutat, tot denunciant que en molts dels comerços de la Part Alta les barreres arquitectòniques siguin predominants. L'exposició va fer especial incidència en les dificultats que tenen les persones amb cadira de rodes per accedir a la biblioteca municipal. Tot i tractar-se de l'última de les vuit ponències, la rellevància de l'assumpte va fer que l'atenció es mantingués dins de la sala d'actes de l'aula magna. Lluny del centre, i després d'haver aplaudit l'ascensor del palau municipal i les facilitats que ofereixen els edificis de l'OMAC –obviant l'estació de trens perquè no és competència municipal–, també es va posar de manifest que als barris els problemes són iguals o més grans.
Es va fer servir l'exemple del barri de Sant Salvador i tot un seguit d'imatges que donaven fe de les dificultats que té una persona amb la mobilitat limitada pels carrers i les places de la ciutat de Tarragona.