Unesco demana inspectors per preservar el patrimoni

Un cos d'inspectors municipal que vetlli pel compliment de la normativa en matèria patrimonial és l'assignatura pendent de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per garantir una preservació “rigorosa” del llegat del segle XIX. L'Associació d'Amics de la Unesco-Garraf es mostra satisfeta de les eines amb què s'està dotant l'administració local (Pla Especial i Catàleg) per frenar la degradació del seu patrimoni històric i de les inversions que ha fet en el nucli antic per a la seva dinamització econòmica i social, però l'entitat creu que encara es poden fer apostes decidides per aconseguir una rehabilitació “més conservadora”. Per l'entitat, una de les més importants és la creació d'un cos d'inspectors que combati “la falta de rigor i de compliment de la normativa” en les intervencions al nucli antic de la ciutat, un dels factors en què la ciutat “no avança”, segons Amics de la Unesco.

Amics de la Unesco va inaugurar aquest diumenge un ampli cicle de conferències que vol “posar en valor el patrimoni de la ciutat i molt especialment el centre històric del segle XIX, que és més gran del que, administrativament, s'està entenent com a nucli antic”. Marta Domènech, presidenta de l'entitat, defensa que “Vilanova i la Geltrú té un gran patrimoni vuitcentista” i que és necessari donar-lo a conèixer i recollir totes les propostes: “L'associació es va formar l'any 2004 i durant l'any següent vam ser molt crítics amb les polítiques municipals de conservació perquè hi havia una pèrdua molt important i constant del patrimoni històric. L'any 2007 es va aprovar la moratòria d'enderrocs a la Vilanova Vella i al nucli antic del barri de Mar, i des de llavors s'han anat fent una sèrie d'accions i inversions per a la recuperació d'elements del patrimoni molt positives”, recorda Marta Domènech.

La responsable d'Amics de la Unesco reconeix que els plantejaments de la seva entitat són molt més amplis que els de l'administració local, però admet que s'han fet coses bones els darrers anys, com ara l'inventari del patrimoni històric i ara l'encàrrec del pla especial i el catàleg. En aquest sentit, l'entitat cultural veu el projecte d'intervenció integral en el nucli antic i les reurbanitzacions de carrers del fons estatal d'inversió local com unes inversions que “obren un munt de possibilitats, que justament no tenien fins ara ni el nucli antic ni l'Eixample Central”, segons Domènech. Pel que fa a l'Eixample Central, l'entitat alerta que hi ha cases amb molt de valor a l'entorn de l'Ajuntament i altres que no ho semblen, però que donen valor al conjunt: “No en podem perdre cap i no pot tornar a passar el que ha passat ara amb l'enderroc de la farmàcia Miret”.

La part negativa del procés de preservació del patrimoni que està experimentant la ciutat els darrers anys és, segons l'associació, les intervencions als edificis: “Les actuacions a façanes són una història a part. S'han de fer intervencions més conservadores perquè no es pot tractar igual una paret de tàpia que una construcció més moderna”. El problema ha estat no haver fet la pedagogia necessària en el gremi de restauradors: “S'haurien d'haver fet cursos de restauració ja que no hi havia experiència i porten anys enderrocant. Cal un reciclatge professional, perquè per tractar una paret de tàpia s'han de tenir uns coneixements adequats”.