El Tribunal Suprem i la llengua catalana

Les sentències del Tribunal Suprem, que s'han fet públiques com una espècie de “regal” de Nadal, són com una mena de cop sobre la taula en contra del català, en la mesura que es pronuncien sobre qüestions que ni tan sols els han estat sotmeses pels recurrents.

El seu contingut és molt clar: el Tribunal Suprem declara el dret a opció del ciutadà, que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular pel sistema educatiu a Catalunya, i condemna la Generalitat a adoptar les mesures que siguin necessàries per adaptar, diu el Tribunal Suprem, el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la sentència del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà llengua vehicular a Catalunya.

El Tribunal Suprem, després d'analitzar el primer Estatut d'Autonomia, les dues lleis de política lingüística de Catalunya, i els diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional en relació amb aquestes lleis, diu, fins aquí hem arribat, s'han acabat les mitges tintes, a partir d'ara el govern de Catalunya pot fer el que vulgui, però no només ha de respectar el dret del ciutadà de Catalunya, –si així ho desitja– que l'ensenyament es faci en castellà, si nó que també ha d'adoptar tot allò que faci falta per facilitar l'opció lingüística en castellà a l'ensenyament.

La política lingüística del govern de la Generalitat a l'ensenyament no ha estat mai un problema de convivència a Catalunya; ara el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem ho volen convertir en un problema; volen marcar un “sostre” en matèria lingüística. Si a Catalunya ens pensàvem que era millor no convertir en un problema allò que no ho era, s'ha acabat.

El Tribunal Constitucional, malgrat donar un caràcter interpretatiu a la seva sentència en matèria de llengua a l'ensenyament, ha facilitat que el Tribunal Suprem es converteixi, extralimitant-se en les seves funcions, en “dictador” de quina ha de ser la política lingüística del govern de la Generalitat.

I s'ha extralimitat en la seva funció, perquè, més enllà de resoldre de forma satisfactòria per recurrent la sol·licitud, interpreta la sentència del Tribunal Constitucional i li atribueix un caràcter declaratiu que aquesta sentència no té, i ho fa per intentar imposar al govern de la Generalitat quina ha de ser la seva política lingüística a l'ensenyament. En definitiva, el Tribunal Suprem desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d'un Estat democràtic.