Societat

La motxilla de Nadal

OBRADOR DE GEOGRAFIES

Cada vegada hi ha més gent que, si pot, se'n va de casa en Nadal. Potser fugint d'una «efemèrides» que té ja ben poc de «sagrada». Si és possible, a països sense religió «estàndard». I és que, com diria el Papa, vivim sotmesos a un ateisme «desenfrenat». Afegiria que farta també d'un orgasme consumista que aplega a taula parents i coneguts que s'eviten la resta de l'any. Així és com corder, marisc i regals absolutament prescindibles acaben d'aliats de la religió. Ara bé, l'actual crisi econòmica —de segell «occidental»— sembla estar acabant amb aquesta orgia de despropòsits. Crisi de la qual, per cert, els pobres mai no n'han sortit. I n'hi ha un munt arreu del món.

Tinc una amiga metgessa que treballa a «Urgències» en un hospital públic. La nit del 24 de desembre és la que més ferits per arma blanca rep. De familiars propers. Engrescada per la informació, vaig dur a terme una breu enquesta entre personal de confiança. Anònima, és clar. Sols un cas entre 200 va parlar de «celebració feliç». Les «converses» nadalenques habituals de les famílies són dèries polítiques diverses; herències; injustícies fraternals, maternals i paternals; amors consanguinis mai no corresposts ni resolts… Uns quants acaben escridassant-se o insultant-se; uns pocs n'arriben a les mans. Quant de material de camp hi hagués trobat el senyor Freud! Fa uns anys que algunes famílies han decidit de celebrar els «fastos» tot migrant. Al Carib, per exemple, sobre un vaixell. És una manera discreta de refrenar l'atac al parent davant el desconegut. Una opció derivada, si voleu, de la tradicional de tota la vida.

El pas de l'any vell al nou sol passar-lo la gent amb amics. Bevent i menjant. No sol haver-hi en aquesta ocasió intercanvi de regals. En tot cas, uns quants espanta-sogres. N'hi ha qui va a la neu. N'hi ha qui a una platja exòtica. No sé què passarà enguany, amb tanta butxaca buida. Ara que, el pont de desembre va deixar força ciutadans als aeroports (d'on van eixir els diners?). N'hi ha també qui s'hi queda i surt a celebrar la diada en una sala de ball habilitada com a restaurant. El final de l'efemèrides és coronat pel rotllo de Reis, una altra tanda de regals i la preparació per a les rebaixes més importants de l'any.

Voldria ara referir-me als qui tant els hi fa la tradició i se'n van. Bé en solitari, bé compartint odissea amb algú dels mateixos gusts. No pas per fugir, sinó pel plaer de viatjar. En sóc d'aquests darrers.

D'ací a deu dies, prendré motxilla nova i a volar. És quasi segur que no oblidaré res en omplir-la. O serà totalment prescindible allò deixat darrere i podré trobar-ne, de semblant, al país desconegut.

Quan baixe de l'avió, després de catorze hores entre vols i aeroports, faré per no apressar-me. Com sí solen fer els altres passatgers. M'aturaré davant la cinta i, amb presència d'esperit, esperaré que hi arribe la motxilla. I, com sense adonar-me'n, a poc a poc, hi carregaran al trot totes les maletes. I n'aniran prenent-les tots els viatgers. I, ara sí, a poc a poc, rodolaran plegats, equipatge i propietaris, potser camí del somni. Jo continuaré sotjant el maquinal viarany. Potser perquè la meua motxilla nova dorma qui sap en quin aeroport de diferent. De sobte, però, i també sense adonar-me'n, n'arribarà del buit una de vella. Que degué adormir-se qui sap quan i en qui sap quin aeroport. Potser arribe esfereïda per tanta guerra i tan poca revolució. O corpresa per una història ben diferent d'amor. És clar que serà per a mi una cronista de llegendes; oïdora pertinaç de tots els seus romanços, jo. Així que, soles i plegades, la vella motxilla viatgera i jo, sortirem d'un aeroport desconegut qualsevol. Disposada a esdevenir firaire d'aventures ella; a fer de bona voltejadora de diaris, jo. I és així com rodolarem, plegades totes dues; un parell de setmanes, a tot estirar. Obstinades, arreplegarem una munió de llegendes sobre la cinta delerosa de la vida. Per parlar-ne, potser, en alguna columna periodística, com ara Obrador de Geografies. Almenys, jo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.