El Corte Inglés no va a Mataró

Molt bé. Objectiu aconseguit. El Corte Inglés no s'instal·larà a Mataró. S'han sortit amb la seva tots els que durant anys s'hi han oposat, alguns amb l'excusa que implicaria la desaparició d'una fàbrica històrica que ni era històrica ni era fàbrica i que arquitectònicament no valia res; uns altres per pura oposició al govern municipal; uns altres perquè tot ho troben fora de la llei excepte la pròpia llei; uns altres perquè s'apunten a qualsevol declaració del “no” pensant-se que avui és més progressista dir “no” que dir “sí”; uns altres per anticapitalisme naïf, i uns altres per tot plegat. La qüestió és que El Corte Inglés que havia de donar feina a una ciutat que necessita feina i havia d'animar el comerç del centre contra el comerç d'autopista no anirà a Mataró.

El lector que no és de Mataró ha de saber que la fàbrica que no valia res però que algú va fer catalogar com si fos una catedral gòtica va ser desmuntada per l'Ajuntament peça a peça amb el propòsit de fer espai per a El Corte Inglés i tornar-la a muntar en un altre lloc com si fos el temple d'Abu Simbel d'Egipte. I que, un cop desmuntada, l'alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, va ser portat als jutjats com un delinqüent qualsevol pel fet de no haver tractat com cal les teules i les rajoles. I que el regidor responsable del desmuntatge va ser denunciat, també, perquè alguns van voler sospitar que tenia interessos familiars en l'operació.

Amb tantes dilacions ha arribat la crisi i El Corte Inglés anuncia que no va a Mataró. Ni la fàbrica ni El Corte Inglés. Perfecte. Sempre quedaran per a la història i per a la vergonya local i familiar els plecs de signatures de tots els opositors amb els seus noms i cognoms, la mala fe dels grups polítics, amb Carles Móra, de CiU; Paulí Mojedano, del PP, i Safont-Tria, de la CUP, al davant, i la poca autoritat de l'alcalde del PSC i dels seus socis de govern, ICV i ERC. Tothom. Tot Mataró contra Mataró. No s'havia vist mai enlloc.