Una polèmica inerta

Diverses ciutats catalanes han estat en els darrers mesos font d'una polèmica de la qual han begut la majoria de forces polítiques. L'aprovació per part d'alguns ajuntaments, entre els quals el de Badalona, d'una proposta en la línia de dificultar als immigrats incívics el procés de regularització, ha crispat temporalment l'ambient en aquestes ciutats, tot i que algunes de les veus que n'han pres part arriben a admetre, sempre des de l'anonimat, que la polèmica ratlla l'absurditat. Les diverses forces polítiques es barallen públicament sobre la conveniència de la proposta i consistoris com ara el badaloní la tiren endavant, quan des del govern espanyol, a través de la secretaria d'estat d'Immigració, ja s'ha deixat ben clar que el nou reglament no anirà en una línia tan estricta.

Les mocions presentades reclamen a l'Estat que tingui en compte un informe municipal d'arrelament, basat en el compliment o no de les ordenances de civisme, a l'hora d'atorgar el permís temporal de residència. En el rerefons de la proposta –admeten algunes fonts consultades– hi ha el desig que les administracions supramunicipals tinguin en compte els ajuntaments a l'hora de prendre decisions que els incumbeixen. Així ho admet el regidor de Ciutadania i Convivència de l'Ajuntament de Badalona, Josep Pera (CiU), que reclama “més veu i vot per a les administracions locals”, alhora que lamenta que sovint “ens posen deures als consistoris però ningú ens facilita els recursos”. Els ajuntaments donen moltes vegades la cara en temes dels quals no tenen la responsabilitat més directa, i a més reben totes les bufetades.

A banda d'aquest reclam, les mocions amaguen un altre factor. Públicament, ningú no admetrà que aquests textos, aprovats darrerament amb diferents matisos a Badalona, Salt i l'Hospitalet de Llobregat, no arriben ara per casualitat. Al darrera s'hi ensuma un tuf preelectoral i una voluntat de contrarestar l'onada relativament favorable al PP que es viu a Catalunya (i molt especialment a Badalona); condició que només admeten alguns, i encara entre bastidors.

“El debat que realment cal abordar és el dels drets i els deures, que haurien de ser els mateixos per a tothom”, assenyala Josep Pera. Actualment, a Badalona la persona de nacionalitat espanyola que infringeix l'ordenança de civisme és castigada amb una multa, l'import de la qual només està abonant poc més d'un 3% de la població. L'immigrat, tal com es va dir des d'ICV-EUiA en el darrer ple, seria sancionat amb la mateixa multa més “la condemna a la irregularitat”. No disposar d'un informe favorable d'arrelament no implica en cap cas l'expulsió del país de la persona en qüestió. A Badalona, en els darrers anys s'han emès desenes d'informes desfavorables, però en múltiples ocasions mancava simplement algun document que ha estat presentat a posteriori. El 2010 s'han denegat 236 sol·licituds, de les 1.382 presentades; el 2009, 354 de 1.958; i el 2008 van haver-hi 1.200 informes desfavorables sobre un total de 2.382 peticions. Els informes favorables arriben a la Delegació del Govern a Catalunya, que ha de decidir sobre el permís de residència. Un cop l'Ajuntament envia la informació, el procés no té retorn i els ajuntaments, que no són informats de la resta del procediment, desconeixen en quina situació queden els seus ciutadans.