Unión Fenosa i la xocolata amarga

Enguany els Reis d'Orient no m'han dut carbó. Els vaig deixar tres copetes de mistela de Teulada i els degué d'agradar prou; no en quedava quan hi vaig tornar. Al seu torn, em deixaren cafè i xocolata d'Alta Verapaz, regió de Guatemala que en té d'excel·lents. O potser m'ho deixaren perquè sabien que havia estat una bona noia el 2010.

En qualsevol cas, anava jo per Guatemala en assabentar-me i em vaig alegrar molt, perquè venia la motxilla carregada de dol per un país que arrossega força dols.

El país és d'una intensitat difícil de descriure. En tots els àmbits. Els seus propietaris, si fa no fa els dels darrers 600 anys, s'han esforçat diligentment a fer-lo malbé. La violència n'és la conseqüència més cridanera. El Popol Vuh, recull de llegendes maies precolombines, narra fets d'un sadisme inversemblant en una població a primer cop d'ull cerimoniosa i educada. Però és un sadisme diferent al de la violència postcolombina. A hores d'ara, tothom sap quina responsabilitat hi va tenir l'imperialisme castellà. Una estructura socioeconòmica feudal que va provocar l'emigració de castellans cap a les Índies Occidentals i que els reis —i no precisament els d'Orient— hi imposaren. Frai Bartolomé de las Casas ja en va deixar fe de les conseqüències. Estructura, per cert, que es manté potent a gairebé tota l'Amèrica llatina. Afegim a l'oligarquia local les transnacionals —com la desapareguda United Fruit Co., de trista memòria, o altres de noves, de trista actualitat—, els empresaris corruptes i l'ombra allargada dels tentacles d'una part del nord del continent —amb la CIA com a executora— i ja tenim els ingredients del còctel. El braç que agita la coctelera, dictadors locals i exèrcit. No hi calen documents de wikileaks per demostrar-ho. Es cert que els dèspotes han estat substituïts per pseudodemòcrates —Colom a Guatemala, Ortega a Nicaragua, per exemple— però són part d'una vella i coneguda olor…

La violència naix de l'ús —o de l'abús— de la fam en benefici propi en prou casos. El guia que em va pujar al volcà de San Pedro (llac d'Atitlan) cobra per catorze hores de treball diari —80 kg de cafè al llom— un euro. Un cafè que a mi em costaria, a 32 euros el kg., 2.560 euros. Qui es queda amb els 2.559 euros? No pas el sistema sanitari del país; tampoc l'escolar. La gent té fills que, o sobreviuen en estat de malnutrició, ceguesa (treballen de sol a sol sense protecció) i altres «penjolls», o tenen la sort de morir-se. Als afores de Ciudad de Guatemala hi ha un barranc travessat per un pont. A banda i banda, s'aixeca un filferro de més de 3 metres d'alçada. Dificulta que se suïcide més gent. No hi ha prou policia per contenir els suïcides. Sovint són mares amb un parell o tres de fills abandonats per pares o violadors mai no denunciats. No paga la pena: hi viuen en la impunitat total. Com els oligarques, els polítics, l'exèrcit, les transnacionals.

El passat desembre, el president del país va imposar el setge sobre la regió de Verapaz. El narcotràfic estava guanyant territori, deia. No pas més que en molts altres llocs, però. La premsa es feia ressò d'un altre motiu: l'oligarquia local havia exigit la presència de l'exèrcit perquè el narcotràfic els treia territori i poder. No pas més que en molts altres llocs, però. Com ones silencioses de mar pregona s'hi repetia una altra versió. Abans del setge, s'hi havien reunit els indigenistes per aturar l'avançada d'Unión Fenosa. Els estan llevant la terra. I la vida. En nom d'una mena de «canal sec» que complementaria les activitats del Canal de Panamà. Diuen. En tot cas, els soldats no hi trobaren moltes armes. Però controlaren els indígenes. Quan jo hi vaig passar, no s'hi sentia ni un esternut de zancudo. Fins i tot, vaig poder gaudir en una terrassa voltada d'arbres tropicals d'una bona tassa de cafè amarg amb un pastís de xocolata. Acompanyada d'uns quants articles i apunts que m'havia facilitat un grapat de sindicalistes —dels que n'hi queden, perquè cada poc de temps se'n «carreguen» un. Calia no perdre'n el suc, abans que aquests boscs exuberants no siguen escombrats per autopistes de cinc vies a banda i banda. Imprescindibles per als plans d'Unión Fenosa. I d'altres.