A la recerca del consens perdut
“L'acord històric entre govern i agents socials del divendres 28 de gener sobre la reforma del sistema de seguretat social és la millor notícia econòmica des de l'inici de la crisi”
Ja disposem de les primeres estimacions de l'evolució de l'economia mundial durant l'any 2010: l'economia del planeta ha superat la crisi del 2008-2009. El creixement de l'activitat econòmica és estimat pel FMI en un impressionant 4,7% real. El planeta ha abandonat la crisi i se situa, sota l'impuls fonamental de les economies emergents, en una nova etapa de creixement econòmic. L'escenari global ja no és el que fa tan sols un any tants i tants analistes havien pontificat com la repetició de l'existent en la dècada dels anys trenta després de la Gran Depressió. El lector ho haurà notat en pagar la gasolina: tornem a tenir preus energètics molt elevats, i això és conseqüència de l'intens creixement de la demanda planetària.
Estem, doncs, sobtadament en un escenari mundial totalment diferent del que es va analitzar a la cimera de Londres de 2009, quan es detectava l'enfonsament dels intercanvis internacionals durant el primer trimestre d'aquell any. Alemanya ha crescut el 3,6% l'any 2010. El conjunt de països desenvolupats ha crescut un 2,7% i la zona euro un 1,7%.
I l'economia espanyola i la catalana? Doncs estan iniciant la recuperació i, malgrat la intensitat de les mesures d'ajustament (retirada d'estímuls de demanda, pujada de l'IVA, entre d'altres), presenta taxes de creixement positives, però molt petites, des del primer trimestre del 2010. Taxes manifestament insuficients com per eixugar l'elevadíssima taxa d'atur, però que registren també el canvi de fase dins el cicle econòmic.
El nou escenari és clarament millor del que teníem fa tan sols un any. I, atenció, això podria ésser letal per al futur de la nostra economia. Si ens refiem que la bonança exterior ens resoldrà els nostres problemes econòmics haurem comès un greu error.
I aquests primers dies de l'any han estat importants per detectar canvis rellevants en les actituds i en les reflexions dels principals agents de l'economia espanyola que fan pensar que estem començant a recuperar el temps perdut en matèria de polítiques de reforma econòmica.
Voldria en primer lloc posar l'èmfasi en l'important document econòmic presentat pel president del govern el passat 11 de gener i que està esdevenint ja un punt de referència fonamental en la política econòmica espanyola. Es tracta de l'Informe económico del presidente del gobierno” que elabora l'Oficina Econòmica que dirigeix l'economista Javier Vallés Liberal. És un clam industrialista: l'economia espanyola ha corregit el dèficit exterior gràcies sobretot a l'impuls de les exportacions industrials, i de manera molt evident gràcies a sectors com l'automòbil: “Espanya és juntament amb Alemanya l'única gran economia europea que ha incrementat entre 1999 i 2009 la seva quota de mercat en l'àrea euro i ha estat la que menys quota de mercat ha perdut en el comerç mundial”. És tot un reconeixement de la importància de la indústria exportadora.
Però aquest important document del govern posa l'accent en la necessitat d'aprofundir en les reformes estructurals com a mitjà necessari per mantenir la competitivitat de la nostra economia. I aquí em fa l'efecte que estem assistint els darrers dies a canvis d'actitud importantíssims en la patronal, els sindicats i el govern. L'entrada de Joan Rosell en la presidència de la CEOE, l'impuls de Valeriano Gómez al diàleg social, i sobretot la disposició dels líders dels dos sindicats majoritaris a tractar en una negociació tous azimuts qüestions com el sistema de pensions o l'estructura de la negociació col·lectiva conformen un nou panorama per afrontar reptes estructurals crucials per al futur de la nostra economia. Anem a la recerca del temps perdut i ho fem en una nova situació conjuntural. Hem de remar amb força i intensitat, per atrapar el diferencial de creixement respecte a economies com l'alemanya. Però ho fem en condicions molt més favorables. Remem en la bona direcció.
De moment, l'impuls al diàleg social i la seva primera concreció amb l'acord històric entre govern i agents socials del divendres 28 de gener sobre la reforma del sistema de seguretat social és la millor notícia econòmica des de l'inici de la crisi. Enhorabona.