Política

Pugna electoral a 400 kV

El PSC va aconseguir la primacia el 2007 i CiU la vol recuperar, amb la polèmica de la MAT com a teló de fons

Al Jussà es va decidir el 2007 el govern de la Diputació de Lleida, amb un canvi de diputat que va ser per al canvi de majoria

El PSC vol consolidar el gran pas del 2007 i CiU vol aprofitar el vent a favor per recuperar-se

El Pallars Jussà és una de les comarques menys poblades de Catalunya i amb un territori extens que cobreix les valls del Prepirineu lleidatà, des del Montsec fins als primers massissos del Pirineu. Des de la represa democràtica ha estat un feu electoral convergent (tot i que en l'àmbit municipal les agrupacions independents van tenir un pes molt fort en les primeres eleccions), però això va canviar el 2007, quan els socialistes van aconseguir posar-se per davant aconseguint doblar el nombre de vots i la representació institucional i també el nombre de regidors. Això no va servir al PSC per conquerir el govern del Consell Comarcal, perquè tot i ser la primera força, CiU i ERC van repetir el pacte que ja tenien el mandat anterior i els van deixar a l'oposició. Ara bé, els socialistes van aconseguir el diputat provincial del Jussà, i precisament un sol diputat va fer possible el canvi de govern a la Diputació de Lleida, governada fins al 2007 per CiU i que aquest mandat ha estat en mans d'una coalició formada per socialistes i republicans. Els bons resultats del PSC al Pallars Jussà també van permetre a aquest partit consolidar l'alcaldia de Tremp amb Víctor Orrit al capdavant amb majoria absoluta.

Així, les eleccions del 22 de maig es presenten al Pallars Jussà com una batalla entre un PSC que vol consolidar els passos endavant que va fer el 2007 en un territori fins llavors complicat per a ells, no només al Jussà sinó també al Pallars Sobirà i a l'Alta Ribagorça, i una CiU que aspira a recuperar el terreny perdut gràcies al vent favorable que prové de les passades eleccions al Parlament i la feina feta en el Consell Comarcal i als pobles. Una batalla, a més, en plena polèmica per la instal·lació d'una nova línia de molt alta tensió (MAT) per unir Aragó i Catalunya i que travessaria de la comarca. REE vol publicar l'avantprojecte de la línia de 400 kV entre Penyalba, Montsó i Isona durant el mes de març, just en plena precampanya. El projecte ha posat en tensió els municipis, els 14 ajuntaments s'hi han manifestat en contra a través del consell d'alcaldes del Consell Comarcal, però això no treu que es mirin de reüll els uns als altres. L'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, del PSC, ja apunta a la Generalitat com a clau del procés i posa pressió al nou govern de CiU: “Si el govern de la Generalitat diu que no vol, com estan dient ara des del territori, ja s'haurà acabat el debat, perquè no es farà”, repta Orrit. Des de CiU, el president comarcal de CDC, Constantí Aranda, assenyala que el govern ja s'ha pronunciat per boca del seu nou delegat al Pirineu, Albert Alins, i posa en valor la posició unitària dels municipis del Pallars. A més de la qüestió elèctrica, tots els partits coincideixen en la sortida de la crisi (amb projectes ara aturats com el complex d'esquí i residencial de la Vall Fosca) i la necessitat d'infraestructures pendents com ara el túnel de Comiols com a punts clau dels pròxims quatre anys a la comarca.

Entre les espurnes elèctriques que saltaran de la pugna entre el PSC i CiU, Esquerra intentarà consolidar la bona posició aconseguida el 2003 i el 2007 gràcies a la feina feta a les alcaldies que ha gestionat tot i que els seus dirigents són conscients que ara tenen el camí costa amunt. ICV intentarà consolidar la petita presència institucional aconseguida i fer-la més gran. El 2007 ICV es va quedar a les portes de l'Ajuntament de Tremp, però va aconseguir representació a la Torre de Cabdella amb la seva vinculació a la candidatura Alternativa per la Vall Fosca, contrària al complex hoteler i d'esquí d'Espui aturat ara per la crisi. El PP, per la seva banda, intentarà recuperar la representació que havia tingut a Tremp.

En aquesta ciutat, Víctor Orrit ha estat escollit aquest cap de setmana cap de llista per l'agrupació local del PSC, CiU encara l'ha de proclamar i tot apunta que buscarà un nou cap de llista, mentre que la secció local d'ERC també s'ha de decidir formalment sobre l'alcaldable. Orrit creu que el PSC està en condicions de mantenir el primer lloc a la comarca i mantenir l'alcaldia de Tremp i les altres que ara té. “Sense ser cap expert, entenc que les dinàmiques d'unes eleccions municipals són diferents a les del Parlament, el pes de les sigles és un altre i no és el més important”. Orrit també posa el Consell Comarcal dintre dels objectius dels socialistes, i critica que en lloc de governar el grup més votat i amb més consellers, CiU i ERC hagin volgut convertir el consell “en una mena de contrapoder” de la capital de la comarca, que no s'hi ha vist, segons ell, prou representada. “Sigui quin sigui el resultat, cal despolititzar el consell i que estigui al servei dels municipis”, ha dit.

Per a CiU el Consell Comarcal també és un objectiu clar i el veuen a l'abast. Constantí Aranda, creu que mantenir el govern i fins i tot esdevenir la primera força és a l'abast de la federació nacionalista si a Tremp CiU obté cinc regidors, que ha estat un resultat habitual de la federació durant els anys noranta i més enllà del 2000, i fins i tot augmentar a sis gràcies també al bon posicionament electoral de CiU en l'àmbit nacional i local que es va demostrar en les recents eleccions al Parlament. L'alcaldia de la capital es veu com una fita “difícil” per als nacionalistes, “però no impossible”. A més, CiU presentarà “amb tota probabilitat” llistes als catorze municipis (el 2007 no ho va poder fer), de manera que des de la federació confien en un augment sensible del nombre de vots en el còmput global de la comarca.

Els republicans encara no han escollit candidat a Tremp i encara no han tancat el nombre de llistes que presentaran a la comarca, però el president comarcal d'ERC, Lluís Oliva, confia que almenys es mantindran i en algun municipi petit on no hi havia candidatura n'hi podria haver. Oliva creu que els electors valoraran la feina feta per ERC als governs dels municipis i al Consell Comarcal. Quant a les altres forces independentistes, Rcat va demostrar el 28-N un bon múscul electoral a Tremp, mentre que SI va passar més desapercebuda. De moment, tan sols hi ha converses informals per estudiar la possibilitat d'unir esforços.

42
regidors
va aconseguir el PSC el 2007, situant-se com a primera força de la comarca per primer cop
34
regidors
va obtenir CiU fa quatre anys, després d'haver-ne tingut 59 el 2003
20
regidors
té Esquerra, cinc més dels que havia obtingut quatre anys abans
1
regidor
té ICV-EUiA a través de la seva vinculació a una candidatura de caràcter ecologista a Torre de Cabdella contrària un complex d'esquí
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.