Esclat de sons i llum

Una història d'amor llarga, apassionant, plena de dificultats, que transcorre entre l'Havana i Nova York. Aquest és l'argument de Chico & Rita, però és també la història d'aquest projecte de Fernando Trueba i Javier Mariscal. El cineasta afegeix, amb un somriure, una altra coincidència: “Ens hem fet grans fent-la”. Demà s'estrena finalment als cinemes de tot l'Estat, en el que és el quilòmetre zero d'una trajectòria que s'endevina llarga i plena d'èxits. De fet, abans d'arribar al públic, ja ha guanyat el Goya al millor llargmetratge animat, i en veure els resultats i les excel·lents crítiques que ha tingut a Nova York i als altres indrets on s'ha presentat, no costa gens imaginar-se que sigui finalista als Oscar de l'any que ve.

Però no avancem esdeveniments. Chico & Rita és un llargmetratge animat codirigit per Trueba, Mariscal i Tono Errando (germà petit del dissenyador), que té música de Bebo Valdés i un argument propi d'un bolero que s'inspira també en la vida del músic: Chico és un pianista ple de talent a l'Havana de final dels quaranta que s'enamora d'una bellíssima cantant, Rita. És l'inici d'una història d'amor i desamor, que primer té com a rerefons els sons i l'esclat de colors de l'Havana, i després el jazz i la tonalitat gairebé monocromàtica de Nova York.

Javier Mariscal va convidar la premsa al seu estudi, on s'ha creat bona part de la pel·lícula, i, pel que explica, fer Chico & Rita deuria ser com un joc tant per a ell com per a Trueba: “Molta gent deixa de jugar cap als deu o onze. Es veu molt clar que tant Fernando com jo vam decidir jugar al màxim amb aquesta pel·lícula, i utilitzar aquest sistema de pensament de dir: aquesta pedra és un avió, i creure'ns-ho de veritat. Hi ha un punt de jugar, de disfrutar, i compartir-ho amb molta gent”. Trueba recordava: “Aquest mateix estudi, ara fa un any, era un formiguer d'artistes; disfrutava tant, que cada vegada que venia a Barcelona, no me'n volia anar”.