“L'Havana em recorda la llum dels barris de València”

Chico & Rita han estat anys de feina, però abans d'estrenar-se ja li ha valgut un Goya i un premi Nacional de disseny, que tot just es va saber abans-d'ahir. “A la meitat de la meva vida –ens comenta en una entrevista–, vaig fer un treball que és impossible que es repeteixi, que és completament anormal dintre de la meva professió: el Cobi. Fer una mascota que representa un esdeveniment mundial com uns Jocs Olímpics, i que a més representa la teva ciutat... saps que tindrà una gran difusió mediàtica. Això és irrepetible. Però amb un llargmetratge veus que tens la possibilitat de fer aquest diàleg i que t'escolti més gent. Ens dediquem a això perquè ens agrada la comunicació, som animals socials”.

Fer el seu primer llargmetratge d'animació ha estat tot un repte: “El meu treball era trobar la solució a aquest puzle que eren els personatges, els fons, el tipus d'animació... Hi ha mil maneres d'animar i dibuixar, la importància dels colors, de la línia... I havia de trobar la millor solució per narrar la història. Per això vaig arribar a la conclusió que havien de ser personatges molt més realistes del que jo acostumo a dibuixar, i també volia estudiar molt l'època: els objectes, la moda, el disseny, la publicitat... i plasmar-ho bé, però amb tota llibertat, de mala memòria que dic jo”.

Adaptar el seu estil tan influenciat per la llum i els colors de la mediterrània li va resultar fàcil: “Vaig estar a l'Havana i em va recordar molt, molt, Nazaret, Malvarrosa, el Cabanyal, El Saler... Les meves vivències de xicotet, aquesta llum encegadora. A València hi ha un moment en què t'has de posar les ulleres de sol. No és com Catalunya, un tros de terra ficat dintre del mar, és a l'inrevés, el mar se fica dintre de la terra i és un mirall, hi ha una llum espectacular. La de Cuba s'hi assembla, no és com un país socialista de l'Est”.