Un altre horari és possible

Treballar per viure. I no viure per treballar. I sense que afecti la productivitat de l'empresa. Tot el contrari, incrementant els beneficis i incentivant la fidelització del treballador. Ciència-ficció? Doncs no. Aquesta és la idea que es va voler transmetre en la jornada que va fer ahir la Fundació Universitat de Girona sobre l'organització del temps de treball.

Per demostrar que és possible, un exemple de casa nostra. Comexi, que fabrica maquinària per a la indústria de l'envàs flexible, amb més de 350 treballadors i que ja fa més de dotze anys que aplica horaris flexibles. Dues terceres parts de la plantilla són enginyers, administratius o persones que no treballen en la cadena de producció. I aquest personal no està obligat a fer un horari rígid. Hi ha sis hores de la jornada comuns. Les dues hores restants les combinen en funció de les seves necessitats. I si fan formació contínua, l'empresa els flexibilitza horaris per estudiar en època d'exàmens. I, fins i tot, els treballadors que tenen horari més rígid, que són els que estan a la cadena de producció poden combinar els torns amb els companys i disposen de vuit dies de lliure disponibilitat, que divideixen en jornades o mitges jornades. A part, en breus setmanes l'empresa posarà en marxa un servei de càtering. Ho explicava el president del comitè d'empresa, Francesc Plana, que reconeix que el sistema ha incrementat el rendiment perquè “el treballador no està pendent del rellotge, ja que hi està implicat”.

Una altra de les intervencions interessants va ser la del professor de l'UPC i director de l'empresa Rational Time, Jordi Ojeda. L'aplicació de les noves tecnologies i l'optimització de la plantilla sabent gestionar les hores puntes de feina et poden fer incrementar els beneficis més d'un 20%. I es millora el clima laboral, genera atracció de talent i retén personal qualificat i motivat. Però queda camí per recórrer perquè encara predomina la rigidesa en les empreses. I com es pot convèncer un empresari que una altra manera de treballar és possible? “Amb arguments econòmics i posant exemples com el de Comexi”, diu Ojeda.

La visió empresarial la va posar Joan Almirall, expresident de la patronal FOEG. “L'empresari creu que perd autoritat quan ha d'abordar la flexibilització laboral”, va dir. Reconeix que la crisi ha obligat a fer replantejaments i que segurament molts han estat erronis. S'ha optat per acomiadar quan potser la clau hauria estat flexibilitzar.

I com no, un 8 de març, s'havia de parlar de la dona. I en aquest sentit, n'és una especialista la sociòloga i professora de la UdG Cristina Sànchez –que no pots deixar d'escoltar perquè et deixa clar que la vida és una ironia que acceptem gairebé sense protestar–. Sànchez va parlar de “ceguesa intel·lectual” que no ens deixa avançar. “El que demana la societat és un canvi de model i no estem posant sobre la taula les eines per a aquest canvi”, va dir. I en la flexibilitat horària la dona sempre és la damnificada: “Les dones no tenen més remei que donar importància als horaris, perquè si no la vida no funciona”. Renuncia a la seva carrera professional perquè de la gestió de la família no se n'ocupa l'home. Això és un desavantatge empresarial, creu Sànchez. “Si cobrem un 25% menys, per què no es contracten més dones?” És, segons ironitza, la ceguesa endocèntrica que no deixa veure als empresaris que poden guanyar més diners.