Cultura

El

traster

Nuclear? No, (des) gràcies

Hi ha un clàssic periodístic que sol complir-se quan hi ha un esdeveniment global que corprèn tothom. Es tracta de buscar les relacions del fet amb el món de la ficció. Aquests articles provoquen l'esgarrifança de veure com la ficció pot assemblar-se tant a la realitat, cosa que vol dir que la realitat sempre és la inspiració de la fantasia. Ni que sigui una fantasia que encara no s'ha materialitzat. Aquest dies el tema és el tsunami i el desastre nuclear que ha implicat, situació perfecte per activar la memòria documental de totes les produccions japoneses que tenen com a ànima argumental la por d'un cataclisme, que tant pot ser natural com provocat per l'especie humana.

Jo tampoc m'he pogut resistir a fer l'exercici de reflexionar sobre la realitat mitjançant la ficció. El còmic Akira i la seva adaptació en dibuixos animats dels noranta és un exemple de la por i les conseqüències del perill nuclear. Aquesta obra ha alimentat la moderna cinematografia de ciència-ficció que avança mons futurs que ens sorprenen quan vivim la ficció, però que ens fan confirmar la seva lucidesa quan veiem que la realitat pren forma de cartell de cinema, de pàgina de llibre, de vinyeta de còmic o de videojoc. L'inventari de produccions japoneses que tracten de desastres és tan fantàstic com els monstres antediluvians que reneixen a causa de les radiacions atòmiques i que han estat protagonistes del cinema de desastres, del qual els japonesos tenen el mèrit fundacional. També és podria fer la brometa del darrer àlbum de Mortadel·lo, Chernobil... ¡Qué cuchitril!, en què els dos investigadors fan de les seves a l'escenari d'una de les últimes tragèdies nuclears, fins ara, mentre esperem el desenllaç de la central nuclear de Fukushima

En una línia més poètica, però, el que m'ha vingut al cap arran del tsunami i de l'amenaça nuclear que n'ha derivat, és una història en forma de còmic d'un sobrevivent de la bomba atòmica que va llançar l'Enola Gay a Hiroshima. El dibuixant Keiji Nakazawa era un marrec quan va tenir lloc l'atac aeri dels nord-americans. Es trobava a uns dos quilòmetres de l'indret on es va produir l'explosió. Una paret de formigó el va salvar, però el pare i dos germans van quedar atrapats entre les runes de casa seva. La mare va embogir en l'intent de salvar sense èxit la família. La dona va morir uns anys més tard com a conseqüència de les radiacions atòmiques. En fer-se adult, Nakazawa és va professionalitzar com a autor de manga, i el 1973 va crear Hiroshima, que explica aquella vivència. L'obra ha esdevingut un clàssic del còmic japonès. Cal rellegir-lo de tant en tant per no oblidar les conseqüències dels desastres nuclears, provocats o naturals. Una lectura recomanada als pronuclears. Clar que tinc els meus dubtes sobre si els partidaris de l'energia nuclear llegeixen manga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.