“El negre és la sang del pintor”

El pintor, cartellista, escenògraf, ceramista i cineasta Frederic Amat (Barcelona, 1952) és l'autor de la rosa que El Punt i l'Avui regalaran dissabte que ve, a través de la seva edició digital, perquè tots els lectors puguin enviar-la via internet a tothom qui vulguin per Sant Jordi. L'artista ha dibuixat una flor de tinta, amb el seu traç enèrgic, dens, de reminiscències orientals, sense oblidar-se ni la fulla ni les espines. El mateix Amat afirma que l'obra s'adapta perfectament a la seva cal·ligrafia personal, en què el descarnament del traç pren cada vegada més importància, i que li han calgut uns quants esbossos per aconseguir la imatge que finalment ha donat per bona en el que qualifica de “treball a la deriva”. La rosa per ell, com per Gertrude Stein, comença i acaba en ella mateixa, és a dir, el seu nom sol és suficient per invocar una imatge, fins a l'infinit, com a la cèlebre sentència de l'escriptora nord-americana: “Una rosa és una rosa és una rosa és una rosa”. Per això, del seu dibuix, Amat no en diu altra cosa que Rosa, un títol tan espartà com eloqüent. Per Sant Jordi, de fet, a ell no li caldrà ni comprar-ne, perquè a casa assegura que té un roser que en fa brotar de prou lluïdes, i de llibres, sempre que en regala, procura que siguin seus, algun dels nombrosos que ha interpretat amb els seus dibuixos subtils, com ara L'Odissea, en la traducció de Carles Riba, Les mil i una nits o La realidad y el deseo, de Luis Cernuda. Aquest any, els seus amics més pròxims rebran ¿Qué es la poesía?, una recopilació d'aforismes de l'últim supervivent de la generació beat, Lawrence Ferlinghetti, fundador de la llegendària llibreria City Light de San Francisco, avui amb uns esplèndids 92 anys, subratlla Amat, que aquests dies és a Mèxic, un país addictiu, confessa, al qual l'uneixen vincles familiars, justament per presentar aquesta obra singular per a la qual ha creat, deixant que la lectura deixés pòsit al pensament, un dibuix continu de cinc metres, com una seqüència cal·ligràfica xinesa.

Tot i que l'artista va viure dos anys al Japó, el gust per la grafia oriental ve de lluny, i ell mateix assegura que es pot rastrejar des de l'escenografia que va realitzar per a El público, de García Lorca, l'any 1986, en col·laboració amb Fabià Puigserver. “Les obres responen, més que a la influència d'un lloc, a una llum interior, a unes obsessions profundes”, proclama. En realitat, des de finals dels vuitanta, recorda, quan treballava encara amb el color i el collage, que lluita amb la materialitat de la seva obra “per intentar trobar-ne l'esquelet, que és el dibuix”. Respecte al negre, ho té clar: “És un color majestàtic que aixopluga tots els altres. És la sang del pintor”.

La trajectòria d'aquest antic estudiant d'arquitectura ha estat sempre vinculada a la literatura, d'una manera molt íntima, a través de la biblioteca del pare, però també de l'amistat amb poetes com Joan Brossa, de qui va traslladar a la pantalla, en un curtmetratge, el guió cinematogràfic de Foc al càntir (2000), com havia fet amb el Viaje a la luna, de García Lorca, o com faria el 2009 amb El aullido, un curt basat en un text inèdit de Guillermo Cabrera Infante. “La poesia ha estat sempre un aliment essencial en la meva obra”, diu Amat, que sent una atracció especial pels dibuixos dels poetes, del mateix Brossa, o García Lorca.