Proveïdors de paraules
Les empreses internacionalitzades i el sector de continguts digitals eleven el consum dels serveis lingüístics per adaptar-se als mercats
Els traductors es queixen que la seva tasca no sempre és valorada i reconeguda
El vídeo de presentació de l'empresa de serveis lingüístic Kobalt Languages de Barcelona recrea una aventura inspirada en Indiana Jones que descobreix un temple maia en plena selva d'Amèrica Central. Allà troba uns jeroglífics antics que el seu intèrpret local tradueix a l'anglès, no sense dificultats. La inscripció promet tresors en cas de continuar pel camí de la dreta i la més horrible de les morts si s'escull el de l'esquerra. Un lamentable error en la traducció condemna Indiana Jones a un destí fatal. Per a l'empresa la moral és clara: “La intel·ligència a l'hora d'escollir el traductor pot marcar la diferència entre l'èxit i el fracàs.”
Aquest lema té especial vigència ara que moltes empreses obren mercats a l'exterior o que emprenedors munten negocis amb orientació global i necessiten superar la barrera de l'idioma. En aquest moment d'acceleració del procés d'internacionalització de l'economia catalana, els serveis lingüístics tenen un paper molt important, però no sempre és una tasca reconeguda ni valorada.
Lluís Cavallé, membre de la junta de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC), explica que, tot i que s'ha evolucionat en els darrers anys, encara queda molt de camí per davant i molta pedagogia a fer a l'empresa catalana perquè afronti aquest procés amb la importància que té: “La traducció és una qüestió en què tothom hi fica la mà i no és impensable el fet de deixar la feina a un familiar que s'entén en una llengua”, es lamenta. Aquesta falta de consideració té el seu reflex en la partida pressupostària que s'hi destina: “Hi ha empreses que dediquen molts recursos a fer un pla de màrqueting o de publicitat per al seu producte però que no tenen la mateixa generositat quan arriba l'hora d'adaptar-los als diferents països on es ven”, explica Luis Rodríguez, fundador de l'agència de traducció Okodia. Contractar els serveis lingüístics d'una empresa és una decisió que a vegades pren el responsable de màrqueting, d'altres el cap d'internacional, encara que en moltes pimes catalanes encara és el director general per qui passen totes les decisions. El resultat és que la traducció sol ser un servei extern que es contracta puntualment i que exigeix poca relació amb el client.
Luis Rodríguez reconeix que aquesta falta de vinculació entre client i proveïdor encara marca bona part de les relacions en el sector, i aquest va ser un dels motius que el van impulsar a muntar el seu propi projecte el 2010: “La nostra feina millora amb la proximitat, per això aspirem a ser com un departament més de l'empresa que ens contracta”, assegura. Amb aquesta filosofia han aconseguit fidelitzar alguns clients i ara tracten de créixer per la via d'incorporar-ne de nous, sobretot start-ups que neixen amb una vocació global.
LOCALITZACIÓ.
Sectors vinculats al món digital són el motor de tot aquest canvi. Les empreses de videojocs, d'aplicacions mòbils o les que desenvolupen portals d'internet reclamen serveis lingüístics més sofisticats que facin més local el producte. Com a conseqüència, els professionals que s'hi dediquen estan obligats a reciclar-se permanentment i a ampliar el seu coneixement més enllà del domini de la llengua.
De fet, APTIC va néixer el 2009 -fusionant dues associacions anteriors- amb l'objectiu de respondre a aquestes exigències professionals creixents. Ara té uns 700 membres dels quals el 80% són autònoms. Lluís Cavallé explica que l'associació destina bona part dels seus esforços a la formació, especialment aquella orientada al desenvolupament d'habilitats d'autopromoció. “Som proveïdors de serveis en molts casos unipersonals que hem de treballar el màrqueting i les tècniques que ens donen a conèixer”, explica.
El sector.
Anglès, francès, italià i espanyol són, per aquest ordre, els idiomes més demanats, segons explica el fundador d'Okodia. Però creixen les sol·licituds de xinès, rus i japonès, en alguns casos per raons turístiques però també per l'increment d'inversors d'aquestes zones.
En definitiva, la demanda de serveis lingüístics ha augmentat perquè hi ha més necessitats i nous sectors, però també hi ha molts més traductors. L'especialització és la sortida per a molts d'ells.
El valor de l'especialització
La literària és una de les modalitats de la traducció que té més visibilitat i més reconeixement social, però representa una part petita del volum total de feina total del sector. Més càrrega de treball genera, per exemple, la traducció tècnica: bàsicament els manuals de maquinària, els procediments, els contractes, etcètera. A Catalunya també té molt de pes la traducció medicosanitària (assajos clínics, productes de laboratoris, medicaments, per exemple), la derivada de la indústria de l'automòbil i la turística. La que està adquirint cada cop més importància és tota la relacionada amb el món audiovisual (videojocs, sèries de televisió, etcètera).
Però no es pot descuidar la tasca que desenvolupen els intèrprets, sobretot en el món dels negocis en un país que organitza molts congressos i convencions. “Gràcies a la mediació de molts intèrprets es tanquen negocis”, recorda Cavallé.