Economia

«Hem perdut la feina i la salut»

Entre els 515 treballadors de la planta de Lear a Roquetes hi ha unes quaranta parelles, moltes de les quals s'han conegut a la fàbrica

«A Lear ens hi hem deixat la salut i la joventut» és un dels comentaris que fan els 515 treballadors d'aquesta fàbrica, bona part dels quals fa més de vint anys que treballen en aquesta empresa, que primer va ser la MAI i va començar l'activitat el desembre del 1973 en una nau industrial al barri de Ferreries. La plantilla se sent enganyada per l'empresa perquè després d'un any estrenyent-se el cinturó i cobrant menys, primer amb l'aturada tècnica i després amb l'ERO temporal, no s'ha evitat el desenllaç més temut. I la situació s'agreuja encara més en el cas d'aquells treballadors que són els dos membres d'una família i que es quedaran a l'atur.

Hi ha unes quaranta parelles que es troben en aquesta situació i aquest és el cas de Josep Gaya, que fa 21 anys que treballa a la fàbrica, i de Rosa Beltri, amb 17 anys a la planta de Lear a Roquetes. «Ens enganxa a una edat dolenta i en un moment econòmic molt delicat», comenten. Josep i Rosa, com moltes de les altres parelles afectades per la decisió de la multinacional de tancar les portes i traslladar la producció a Hongria, es van conèixer a la fàbrica. «Ens sentim enganyats, és cert que fa temps que vèiem que les coses no anaven bé, però no esperàvem un tancament», explica Rosa. «Fa un any que renunciem a un 30% del sou per quedar-nos ara a l'atur», lamenta Josep, que recorda que a la dècada dels noranta la planta va superar el miler de treballadors. Veuen el futur amb molta incertesa i saben que serà difícil trobar una altra feina. «El meu xiquet, que només té cinc anys, em pregunta què passa a la fàbrica perquè veu les notícies a la televisió», assenyala Rosa, que sosté que, tot i l'edat del seu fill, ja li ha explicat que a partir d'ara potser no podran comprar tantes coses. «Té molt clar que ja no treballarem en aquesta fàbrica, però li hem deixat clar que buscarem i trobarem una altra feina», diu Josep. En el cas de Rosa, tot i que fa disset anys que treballa a la fàbrica, no li correspondran dos anys d'atur perquè ha estat amb contractes discontinus i no va ser fins fa quatre anys que la van fer fixa.

Nathalie Risa és una altra de les treballadores de Lear que es quedarà a l'atur, una situació que el seu marit ja va viure fa tres anys. «En aquell moment va aconseguir col·locar-se en un altre lloc, però ara totes les empreses estan retallant la plantilla», sosté aquesta treballadora. També treballaven per la multinacional nord-americana Gerónima Iborra i el seu home, encara que igual que en el cas anterior ara només queda ella entre la plantilla de Lear.

Després de 36 anys a la fàbrica, Carmen Rodríguez veu el futur molt negre. «Amb 51 anys i només amb els estudis bàsics, on he d'anar a buscar feina?», es pregunta Carmen, que va començar a treballar a la MAI quan només tenia quinze anys. «La MAI era una família i Lear és una família desestructurada», assenyala aquesta treballadora, veïna de Roquetes i amb dos fills de catorze i divuit anys. «Alguna cosa s'haurà de retallar als joves», admet Carmen, que encara està pagant la hipoteca de casa seua.

«Serà impossible trobar una altra feina semblant a aquesta», afirma Joan Galcerà, que fa 23 anys que va començar la seua relació laboral amb l'empresa i actualment és el president del comitè d'empresa. «Han decidit que volen tancar la fàbrica i punt; això que no estem especialitzats no és cert, a dintre tenim un munt de diplomes per la qualitat de la nostra producció», explica Galcerà. «Sóc pagès i també músic, feines que fins ara eren complementàries i que passaran a ser la meua primera activitat», manifesta Galcerà.

El tancament de Lear s'afegirà a una situació econòmica molt fràgil a les Terres de l'Ebre, on la crisi ja ha suposat un elevat nombre d'acomiadaments en el sector del moble i el químic. «Hi ha moltes parelles en què perdran tots dos la feina, però hi ha gent que ja té la seua parella a l'atur», assenyala Soledad Roca, delegada de CCOO; ella i el seu marit treballen a la fàbrica.

Tots els treballadors coincideixen en l'abandó que viuen les Terres de l'Ebre per part de l'administració. «Els polítics només es recorden de les Terres de l'Ebre quan necessiten l'aigua», diu Galcerà. «En aquest territori només posen centrals nuclears i eòliques», lamenta Rosa. «Fa temps que els polítics van abandonar les Terres de l'Ebre», conclou Gerónima Iborra.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.