L'Antigua Guatemala (i III)

El Parc Central és la plaça més bufona d'Antigua i, potser, de tot el país. A més de ser-ne model. Vèrtex de la quadrícula gairebé perfecta que és la ciutat, està sempre prenyada de gent: passavolants, venedors, netejadors de sabates, treballadors de vila i forasters. S'hi “escudellen” pels bancs i peten la xerrada hora rere hora. O posen l'ull encaterinats en el rebombori que la travessa. Al ver mig del mig, una font esvelta i gràcil murmureja subtil.

El Palau dels Capitans, quarter general des d'on es governava l'Amèrica Central, n'empara una de les bandes. Avui aixopluga els despatxos governatius, la policia nacional i una oficina de turisme que ofereix bona informació i guies de ciutat a preu raonable. El Palau de l'Ajuntament, defensat per vells canons, en senyoreja l'ala nord.

Fora ja de plaça, la Universitat de sant Carles, “nascuda” ací al segle XVII, és de façana puríssima i espleta llum a dojo, severa elegància els medallons que en decoren els murs i solemnial silenci el pati interior, amb font d'ascètiques formes. La Casa Popenoe, a prop, comprada per forasters i ben restaurada, ens permet conéixer de primera mà l'estil de vida dels funcionaris de cort. Caminant un quart d'hora, hi ha el mercat: caòtic, colorista, bulliciós, brut, perillós al costat de l'estació…

Si la visita d'edificis religiosos pot ser via crucis agradós, passejar desvagats per vila fa pensar en viatge virtual per rondalla indígena. Hi destaquen colors i finestrals enreixats a les façanes. A Antigua foren força barates les cases fins al final de la guerra civil (1996), ja que el personal fugia del país. Els americans dels Estats Units començaren a comprar-ne a partir d'aleshores i ara costen una fortuna. La majoria dels oriünds viuen en pobles veïns, ja que la vida hi és extremament cara per a ells. Així que els residents solen ser gent amb molts “possibles”. Els casals no pas privats són hotels, restaurants, locals de begudes vàries, botigues, unes poques galeries d'art, un parell de llibreries i alguna agència de viatges.

Alguns carrers recorden una mica Almagro, poble castellà. Tal vegada, la perfecció urbanística d'Antigua o la restauració tan respectuosa que en palesa o l'eixam de locals destinats al turista més que no pas al resident fan pensar a bastament en un conte de fades, o millor encara, en una llegenda barroca. Revela el pintoresquisme d'un llogaret multicolor inserit en una vall voltada de volcans, també multicolor. Tot -i quan dic “tot” és “tot”- sembla perfecte. Fins i tot els murs enderrocats jauen sobre el terra artísticament. És per això que he parlat en un altre lloc de parc temàtic. Antigua sembla cloure's a la resta de Guatemala, com si d'un paradís de bruixes i mags es tractés. I els espais oberts ho estan per a entreteniment del visitant. La línia argumental en seria “ciutat colonial fossilitzada en el segle XVII” i els promotors estarien interessats a atraure l'apartat de “turistes cultes”. Gosaria afegir que, la cuina local, que no negue pas que és excel·lent, cau una mica en l'artificiositat tot comparant-la amb la gastronomia guatemalteca en general i arriba a atènyer en alguns plats moments d'irrealitat. En aquest decorat, besllumar la privacitat dels residents, encara que de passada, és gairebé impossible, que s'amaga infranquejable darrere grosses portes de fusta arcaica.

El meu guia, però, em va descobrir aspectes no tan rondallístics d'Antigua. Em deia que és la ciutat dels negocis tèrbols que clouen tractes bevent sucs de flor de Jamaica al pati pseudoandalús de qualsevol hotel. Fins no fa molt, era també cau de borratxos, trapelles i delinqüents de vol baix. Les autoritats aconseguiren d'”agranar-los”: eren massa turísticament incorrectes. Per això la policia fa ronda nocturna tota la nit amunt i avall amb llums estridents al sostre dels vehicles i cantinela de rodes fregant llambordes.

Fet i fet, hi haja el que hi haja darrere murs o dins despatxos, arribar a Antigua després d'haver travessat el barranc dels suïcides, sempre és d'una rudesa trasbalsadora. Mentre Antigua toca marimbes, Guatemala canta trobes…