Medi ambient
Rebuig unànime a una proposta de fer dics a Lloret
El Ministeri de Medi Ambient ha fet arribar un informe amb vuit projectes per “estabilitzar” la platja de Lloret
La basculació de la sorra costa 50.000 euros l'any de mitjana a l'Ajuntament
Representants dels diferents partits polítics i entitats de Lloret de Mar van reunir-se ahir al vespre a l'Ajuntament per debatre un projecte que ha fet arribar el Ministeri de Medi Ambient a l'Ajuntament per estabilitzar la platja i que preveu la construcció de dics.
En la introducció del projecte –rebutjat de manera unànime per tots els assistents– s'explica que la demarcació de Costes de Girona, “a través de la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, té la intenció d'estabilitzar la platja de Lloret” per tal que no s'hagin de fer moviments de sorra d'una banda de la platja a l'altra per compensar les accions de les llevantades o les garbinades, que fan que la platja basculi cap a un costat o l'altre.
Vuit propostes
El ministeri, a través de l'empresa Iberport Consulting, que ha fet l'estudi, ha elaborat vuit propostes, i en defensa particularment una, la vuitena, que implicaria la construcció d'un dic “exempt” a la zona central de la platja (exempt vol dir que no està enganxat a la costa), que reduiria el fenomen de basculació, i construir un altre dic submergit a la zona sud com a protecció dels temporals. El projecte preveu a més la demolició de 2.500 m² del passeig marítim i aparcament a la zona nord de la platja, per incrementar “l'amplada efectiva de la platja en aquesta zona”.
L'evolució de la platja
La reunió amb les entitats i grups polítics, que es va fer a la sala de plens, va començar amb una explicació de la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament, Anna Aulet, que va exposar les propostes del ministeri, l'evolució que ha tingut la platja de Lloret en els últims anys i els danys causats per temporals, i els costos que ha representat per a l'Ajuntament la basculació de la platja. Es calcula que, de mitjana, l'Ajuntament ha d'invertir cada any 50.000 euros en moviments de terres per compensar la basculació de la sorra que provoca la natura. Els costos són assumits íntegrament per l'Ajuntament, i una de les conclusions unànimes és que cal una gestió integrada de tots els organismes implicats: Ajuntament, ministeri i Generalitat.
L'estètica de la platja
L'altra conclusió és que els moviments de sorra no justifiquen dur a terme cap de les propostes presentades, ja que un dels grans actius de Lloret són les seves platges i la construcció de dics modificaria de manera substancial l'estètica de la platja.
El segon estudi que es fa
Tant l'alcalde, Xavier Crespo, com el regidor de Medi Ambient, Ignasi Riera, van assegurar ahir que l'estudi no s'ha fet a petició de l'Ajuntament, sinó que ha estat iniciativa del ministeri. Xavier Crespo va dir també que aquest és el segon estudi que es fa des del ministeri sobre el tema, el primer va ser el 2002, i aquest va començar a elaborar-se aparentment el 2007. Ignasi Riera va dir també que l'Ajuntament “se sent tranquil” de donar una resposta unànime que implica el màxim de ciutadans.
LA XIFRA
L'opinió del CEAB i SOS Lloret
El Centre d'Estudis Avançats de Blanes ja fa dies que es va mirar l'estudi pel seu compte, i va arribar llavors a la mateixa conclusió d'ahir: que és millor no tocar la platja. Rafael Sardà va dir que tot i que els estudis fan moltes previsions, l'impacte sempre acaba sent més gran del que es preveu, i que la natura sempre hi té l'última paraula, en el sentit que, per més que s'estudiï, és inevitable que hi hagi conseqüències imprevisibles. SOS Lloret, una de les entitats lloretenques més combatives, també es pronunciava en aquest sentit. La solució pactada, doncs, de rebutjar els projectes va satisfer tothom.