Contradiccions d'una intervenció que portarà cua

El conseller d'Interior, Felip Puig, afronta la primera crisi seriosa del seu departament per la intervenció policial que ahir va desmantellar l'acampada de la plaça de Catalunya de Barcelona i que va acabar amb un centenar llarg de ferits entre mossos i ciutadans. De raons, no en faltaven per dur a terme una acció amb suport policial per garantir els principis bàsics de salubritat i higiene d'un espai públic ocupat, però el resultat final de l'acció ha estat contraproduent. Perquè davant la contundència policial un ampli sector de la ciutadania ha respost amb més suport als acampats. Lluny de reduir la possibilitat de més altercats i més greus aquesta nit de la final de la Champions, l'efecte crida ha fet multiplicar el risc, i aquest és l'últim objectiu que perseguia la intervenció policial. Caldrà, doncs, analitzar si els experts policials que van dissenyar el dispositiu van tenir en compte tots els paràmetres i, sobretot, els danys col·laterals que com s'ha vist podia acabar generant un desallotjament fallit. Les paraules del mateix conseller Puig obrien la porta ahir a l'autocrítica, i aquest és l'exercici que s'espera del seu departament i de la policia que dirigeix.

Puig va voler ahir marcar perfil polític com a conseller d'Interior i, en un gest en clau interna i clarament dirigit a allunyar-se de la imatge del seu antecessor en el càrrec, va assumir i defensar completament l'actuació policial i les seves conseqüències. És més, es va mostrar disposat a comparèixer al Parlament per donar-hi tot tipus d'explicacions. El titular d'Interior va resistir estoicament l'allau de preguntes dels mitjans i va anunciar que ha ordenat que s'obri un informe intern per poder analitzar i valorar si el dispositiu va funcionar seguint el pla dissenyat. En aquest sentit, va deixar entreveure que en algun aspecte s'hauria pogut afinar molt més, com en el dia, l'hora i el nombre d'efectius, però igualment va reiterar que en l'actuació en tot moment havien imperat el seny, la cautela i, en darrera instància, la contundència. Caldrà, també, revisar si va funcionar tal com és desitjable el principi de cooperació entre els dos cossos que van intervenir-hi, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana. La presència a la plaça de Catalunya de grups minoritaris potencialment violents i sempre disposats a la brega és una evidència que els impulsors de l'acampada pacífica coneixen i contra la qual s'haurien de protegir més i millor, tant per poder continuar defensant i divulgant les seves idees amb respecte i llibertat com per continuar gaudint del suport de bona part de la ciutadania. Els “indignats” són els primers que han de ser conscients del risc d'aquesta nit i els primers interessats a garantir l'ordre públic.