La ‘catalan revolution' que parla en castellà

Els coneguts i totes les persones desconegudes que em segueixen a la xarxa saben de sobra que no he participat en cap acampada i que he estat bastant crítica en la forma però sobretot en el contingut d'algunes de les demandes d'aquesta iniciativa. Tot així, l'he seguida a través del Twitter i dels vídeos que han anat penjant a Youtube.

Ara no analitzaré punt per punt el seu ideari perquè parlo en nom de la Plataforma per la Llengua i em toca parlar justament d'això, de llengua. Però sobre aquesta qüestió també s'han manifestat els indignats, si bé no d'una manera explícita, ho han fet a través dels seus actes i representacions simbòliques: cartells, la llengua en què es realitzaven les assemblees i la redacció de les conclusions d'aquestes, per posar-ne uns exemples.

Al llarg d'aquestes més de tres setmanes d'acampada he sentit com es demanava en diferents ocasions que les assemblees o reunions de les comissions o subcomissions es realitzessin en castellà perquè així tothom pogués entendre el que s'hi diu. Si bé els indignats s'han cansat de dir que aquesta iniciativa arreplega gent d'edats, classes socials i ideologies molt diverses, també cal pensar que el seu origen també ho és i, per tant, també la seva llengua primera. Doncs bé, si es dóna per descomptat que tothom pot entendre el castellà, què els fa pensar que hi ha persones que no puguin entendre el català? Al cap i a la fi, segons les dades del cens lingüístic de l'Idescat, el nombre de persones a Barcelona que no entenen el català no arriba a un 5%. De fet a Barcelona es parlen més de 250 llengües.

En primer lloc, crec que quan els catalanoparlants canvien al castellà estan insultant la intel·ligència de les persones a les quals s'adrecen. Una persona que entén el castellà i viu a Catalunya té prou capacitat per entendre el català. I si no fos el cas, aquesta persona no trigaria gaire a fer-ho saber.

En segon lloc, canviar del català al castellà només fa que reforçar l'etiqueta d'estranger, de forà, de guiri, de les persones a les qual s'adrecen. Si volem que una persona se senti eternament de fora i dificultar el seu procés d'integració al territori d'acollida, no hi ha estratègia més efectiva que parlar-li en una llengua que no és la mateixa amb la qual ens comuniquem amb la família, amics, companys de feina, etcètera.

Finalment, crec que el català no divideix, sinó que justament fa tot el contrari: gestiona tota la diversitat lingüística que hi ha al país i fa compatibles les diferents identitats d'origen amb una identitat compartida. És a dir: tot respectant la pluralitat de llengües que es parlen a la nostra societat, el català permet que unes no trepitgin les altres, i d'altra banda proporciona un sentit d'identitat col·lectiva a tota la ciutadania. El català és la llengua que tenim en comú malgrat els nostres orígens diversos. És l'única llengua que ens pot donar accés a la tradició cultural d'aquest país; ens proporciona un sentit d'ubicació cultural i un lloc en la història de Catalunya.

Sóc conscient que no es poden extrapolar els esdeveniments de l'acampada de plaça de Catalunya a altres acampades realitzades arreu del país. Si parlo concretament de la Barcelona és només perquè és on visc i, per tant, la que he tingut oportunitat de seguir més de prop.

Ras i curt. Crec que els indignats de plaça de Catalunya, amb una equivocada idea d'integració, han exclòs lingüísticament les persones nouvingudes però també molts catalans que estem delerosos de treballar per una societat més justa, en el mateix moment que han renunciat a tenir una veu pròpia des d'aquí. No sé si m'explico...