Els “indignats” que insulten la democràcia

Stéphane Hessel, que amb el seu al·legat a rebel·lar-se contra la injustícia social ha donat nom al moviment dels “indignats”, va posar en risc la seva vida en la lluita contra el nazisme per reobrir a França el sistema parlamentari que ahir alguns dels seus presumptes seguidors a Catalunya van intentar tancar. El vergonyós espectacle a les portes del parc de la Ciutadella ha estat la gota que ha fet vessar el vas en aquest procés que ha portat un moviment ciutadà carregat de raons a anar-les perdent totes pel camí de la degeneració cívica i la incapacitat de generar un discurs coherent, organitzat i assumible des de la simple normalitat democràtica. La turbamulta que ahir va intentar boicotejar l'entrada dels representants del poble no representa res més que la seva pròpia falta de discurs. I els catalans que puguin tenir motius i arguments per sentir-se indignats en aquest país, que n'hi ha, i molts, ben segur que estan passant vergonya per haver estat instrumentalitzats per un col·lectiu d'esvalotadors vocacionals sense cap altre recurs dialèctic que el de la ràbia i el cinisme de brandar pancartes que proclamen el “tancament per revolució” de la seu de la democràcia representativa catalana.

La democràcia representativa és un sistema polític perfectible i millorable. I a Catalunya, un país en mans d'un Estat injust, encara més. Però no es pot qüestionar ni des de fora dels plantejaments democràtics com van fer ahir els “indignats”, ni sense tenir en compte que els problemes principals del sosteniment de l'estat del benestar a casa nostra són culpa d'un espoli fiscal i d'una retallada estatutària que, justament, contravé la voluntat majoritària dels catalans expressada allà on s'expressen les voluntats en un sistema de llibertat: les urnes. Els fets d'ahir no es poden tolerar des de cap plantejament mínimament respectuós amb un règim de llibertats públiques. Ningú es pot atribuir una representativitat que no pot demostrar i utilitzar-la il·legítimament per fer callar, o intentar-ho, els representats legítims del poble. La pretesa superioritat moral d'aquells que blasmen un sistema que els exclou haurien de començar a valorar amb profunditat si és realment el sistema que els exclou o si, amb la seva incapacitat d'interlocució raonada, són ells els que comencen a manifestar una perillosa vocació d'excloure's de la societat civilitzada. Catalunya no pot tolerar actituds que insulten la dignitat de la democràcia i el govern ha de prendre les mesures oportunes sabent-se legitimat. En aquest país, insultar la democràcia equival a trair la pròpia essència de Catalunya.