Societat

Volcans

UNA TURISTA COMPROMESA

Sempre em toca el cor contemplar volcans i m'engresca pujar-los, però en erupció els hi veig aterridors. Per sort, el de sant Pere ja no és actiu.

Diuen els llibres que els primers volcans que guaiten l'Atitlan aparegueren fa 150.000 anys; ara bé, en fa 85.000 n'hi va haver una erupció massiva i el magma en generà una enorme fondalada gairebé rodona que aviat s'hi va omplir d'aigua, l'Atitlan. Milers d'anys més tard en brollaren de les aigües meridionals petits volcans. El de sant Pere, a 3.020 metres sobre el nivell del mar, és avui parc ecològic. Des de qualsevol banda, la seua imposant presència demana d'ésser escalada.

A dos quarts de set, nou penyalers agosarats esperem a l'embarcador de Panajachel. Fa fred i la humitat traspassa cossos. Anem coberts fins al cap. Desdejunem en arribar a vila, que cal pujar amb la sang calenta; però no pas amb la panxa plena. Ens repartim en grups de tres més un guia per grup. No triga a arribar-hi un peculiar vehicle de tres rodes, dues al darrere i una al davant. Escassament hi cabem quatre persones. S'atura la “vespa col·lectiva” en una planura que dóna entrada al parc i comencem una ascensió gairebé en vertical de 1.600 metres. Cal fer la pujada en condicions. A banda d'una preparació física adient i un bon estat de salut, els batecs intensos al cor i les dificultats respiratòries hi arriben. Sobretot si el viatger, com és el meu cas, prové de terres baixes. No podem pas oblidar que, si Guatemala és un país prou elevat sobre la mar, els volcans, encara més. Els meus companys d'aventura són més joves i vénen de terres germàniques altes, així que comencen obrint pas amb energia.

Tota ascensió té, pel cap baix, un objectiu. En principi, el nostre és guaitar-ne des del cim l'espectacle que ofereix solemnial l'Atitlan. Però tan sols una mica abans i una mica després de migdia. I no sempre. Així que, en arribar-hi, ens trobem amb una espessa boira cobrint-lo. De sobte, s'aixeca un ventijol que bufa discret i s'endú la nuvolada. Hi ha deixat una superfície d'acer cobalt que els fa l'ullet als petits núvols que continuen voleiant sobre les aigües.

Hem trigat tres hores a ascendir-hi i una mica més de dues a baixar-ne. Al cim, hi havia aplec de “guaites”. Hi trobe més perill descendint-ne que no pas ascendint-hi; a causa del terra relliscós. Encara que els ulls han de fitar prudents els senderols cap amunt i cap avall, com és de diferent el panorama segons hom puge o baixe!

Objectius potser tan interessants com arribar-ne a la cúspide és escoltar-n'hi els ocells o meravellar-se de les espècies vegetals que s'obren al nostre pas. Anem de sort, que estem en ple festeig “ocellaire” i n'és un gaudi. Tanmateix, no hi trobarem altres animals, com ara els jaguars, que s'oculten temorencs. Qui ho diria… Hi ha pocs conreus agrícoles; uns quants cafetals i camps de dacsa per ací i per allà. La resta, bosc.

Per descomptat que a una bona passejada li convé un bon guia. Mingo, el nostre, ens ha donat informació sobre ofici, espècies vives, rondalles pretèrites, economia de la regió i un munt d'anècdotes. Ha passat més d'un tràngol, com quan hagué de dur a collibé una brasilera que es va fracturar el genoll en relliscar volcà avall per negar-se a dur el calçat adient. En arribar al poble, ni se n'acomiadà. Mingo també fa de camperol i collidor de café. Guanya 30 quetzals (menys de 30 cèntims d'euro ara mateix) per deu hores de treball i 80 quilos al muscle. A sis anys, aprén la xicalla a carregar-n'hi i anar així acostumant-se a la feina. Mingo en té 34 i tres fills. Massa jove per a tanta misèria.

Cansats i cendrosos pugem a la barca. N'estem cofois: força objectius acomplerts en unes poques hores. La barca anirà omplint-se a mesura que ens aturem als diferents embarcadors. Per un moment, tem que no ens enfonsem. Arribem sans i estalvis. Una dutxa fresca després de la calor i la cendra, sempre és un plaer. Seure davant un plat de carn del país ben cuinat mirant el llac i veient passar la gent, un altre cim del paradís.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.