Vila i els moviments tectònics

Saben què és Persona i Democràcia? Per simplificar podríem dir que és una cosa que al seu dia feia posar molt nerviós Josep Antoni Duran i Lleida. Però això seria simplificar massa. De fet, el nom complet de l'entitat és Persona i Democràcia-Joaquim Xicoy, en homenatge a qui va ser president del Parlament (1988-1995) i militant històric de la democràcia cristiana catalana. La gràcia d'aquesta fundació, però, és que està constituïda per democristians, principalment d'Unió i de Convergència. I uns quants exmembres d'Unió.

Però una entitat que “vol esdevenir una fundació al servei del diàleg, l'anàlisi i la reflexió” a qui pot incomodar? Temps era temps, a Duran i Lleida segur quan hi veia una opa hostil per part del soci convergent a un suposat “espai natural” d'Unió. Però això era fa algun temps, quan les relacions entre el líder democristià i Artur Mas no eren el que són ara: molt bones, per a sorpresa de propis i estranys.

De fet, des de Convergència, respecte de Persona i Democràcia, es volen marcar distàncies: “CDC no hi té res a veure”. Bé, de fet hi té a veure en la seva composició, però el que es vol deixar clar és que els moviments d'aquesta fundació no tenen res a veure amb l'estratègia del partit. I algú es preguntarà per què tanta escrupolositat i prudència. La resposta és clara: els moviments tectònics. Com aquells que es donen entre les plaques sota la superfície de la Terra. Hi són, però el soci convergent vol deixar clar que no hi té res a veure.

Representants del món municipalista, un sector creixent de l'actual Unió, l'entitat Sobirania i Justícia, presidida precisament per l'exconseller democristià de Justícia Agustí Bassols, i el sector més lligat a Unió de Persona i Democràcia estan acaronant de fa temps la idea que Josep Maria Vila d'Abadal, l'alcalde de Vic, aspiri a rellevar Duran i Lleida al capdavant d'Unió. En aquest sentit, aquest últim sector ha acomboiat el fet que l'alcalde es fes soci de Persona i Democràcia en les últimes setmanes.

Vila d'Abadal té idees clares i la setmana passada reiterava davant d'un auditori heterogeni, compartint estovalles en un sopar amb auditori sobiranista, la seva aposta per “la regeneració democràtica i dels partits”. Això vol dir que demana el relleu de Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant d'Unió? Sí i no. Sí, perquè ja ho ha fet més o menys explícitament amb anterioritat, i no perquè allà –igual com ho fa en privat– va reiterar que ara el seu gran objectiu és “que CiU obtingui un gran resultat en les properes eleccions al Congrés, ja sigui a la tardor o quan toquen”. I amb Duran i Lleida de candidat, per descomptat.

“S'ho pensarà”. Des dels sectors democristians de Persona i Democràcia només s'atreveixen a dir que Vila d'Abadal els ha contestat això respecte dels seus requeriments a propòsit “que es decideixi a liderar Unió després de quasi 30 anys de Duran”. I ell que s'hi ha sumat en els últims dies però reclamant prudència respecte de la seva possible candidatura i, sobretot, apel·lant a estar a totes amb la candidatura de CiU liderada per Duran en les eleccions generals. De fet això sí que l'uneix a Convergència, des d'on es vol restar “totalment al marge” dels sectors democristians que es mouen entorn de Vila d'Abadal i des d'on també es reclama “treballar per la victòria de CiU a les generals”, que si es produís seria la primera vegada que passaria, i amb Duran de candidat.

Però molt a tocar de la superfície visible de la política, els moviments tectònics segueixen. Lents però inexorables, a l'estil de les plaques terrestres responsables dels terratrèmols.