Carteristes sota pressió policial

La presència de les bandes de carteristes del metro s'ha reduït notablement als punts més conflictius del transport metropolità, bàsicament les estacions de Sants i Passeig de Gràcia, fruit de la pressió policial que han exercit tant els Mossos d'Esquadra com la Guàrdia Urbana. La coordinació i implicació dels dos cossos policials davant d'aquest fenomen ha estat efectiva, però la pressió té limitacions territorials i temporals. Les territorials ja s'han fet notar. Algunes de les bandes han reculat i han traslladat la seva activitat delictiva al tren que uneix Sants amb l'aeroport. Els turistes continuen sent l'objectiu dels lladres, i la línia de l'aeroport resulta especialment atractiva. Per un costat, doncs, s'ha de continuar exercint aquesta pressió contra els grups delictius i se'ls ha de perseguir allà on es traslladin. La línia ferroviària que uneix Barcelona amb l'aeroport necessita més vigilància, ja sigui la privada que proporciona l'operadora Renfe, o la pública que han de proporcionar els Mossos en col·laboració amb les policies locals dels municipis afectats i que disposin de recursos per afrontar el problema.

La pressió policial, doncs, és una mesura efectiva però insuficient per afrontar seriosament la necessària extinció d'aquest fenomen de delinqüència. És tant o més necessari que la tasca policial es vegi reforçada per l'acció judicial contra els autors d'aquests furts. Sortosament, cada cop més jutges apliquen més severitat en les mesures preventives i les condemnes contra aquests grups organitzats. Els lladres han de saber que la policia no els deixa respirar i que la Justícia serà implacable contra ells. Està en mans dels jutges trencar la imatge que som un país on els furts i els petits delictes es paguen a un preu massa barat. Una interpretació àmplia i generosa del Codi Penal proporciona instruments per lluitar contra la multireincidència i la majoria de jutges ja ho han descobert i ho estan aplicant amb sentit i proporció.