El Quiché (I): arcans i xamans

Chichicastenango, Chichi per als seus pobladors —els masheños—, és al cor d'una toia de valls i muntanyes que conserva encara l'alè d'un temps remot. Anomenada Chaviar abans de l'ocupació castellana, fou seu comercial cakchiquel destacada.

En arribar a la plaça de la vila per carrerons de rondalla, la sorpresa és respectable. La hi cobre una mar de tendals. És diumenge, dia de mercat. A la banda est s'aixeca l'església de sant Tomàs, de 1540, recamats els seus esglaons de rams de flors. Al costat de la paret de l'ajuntament hi ha un mural dedicat a les víctimes —indígenes sobretot— d'una guerra civil que va durar 22 anys. S'hi narra el conflicte amb imatges d'un primitivisme i una coloració de conte de fades modèlics, tot emprant símbols del Pópol Vuh.

Aquesta bellíssima llegenda és un text maia important desaparegut. El frare Francisco Ximénez es va guanyar la confiança del poble i el va copiar i traduir al castellà del 1701 al 1703. Tracta de l'origen de l'univers i de les gestes de llurs déus i monarques. Així, el gran déu K'ucumatz va treballar de valent per a crear la humanitat. Ho intentà dues vegades, amb fang i amb fusta, però hi fracassà. Finalment, barrejà farina de dacsa —la carn— amb aigua —la sang— segons consell de la guineu, el coiot, el lloro i la vaca, i triomfà. És per això que els guatemalencs són anomenats “homes de dacsa”.

L'església és escenari de rituals maies precristians amb un fort component xamànic. L'escala central de 18 esglaons, que simbolitzen els 18 mesos del calendari maia, és comparable a la de les piràmides. Cada diumenge, els chuchkajaues —líders espirituals i caps de les confraries en què s'agrupen els homes de la ciutat— desfilen en cercle a la plataforma superior —per a sacrificis humans en el passat— balancejant encensers d'on surt fum de reïna de copal. Canten mots màgics del seu calendari per a honorar-ne els avantpassats. Les creences hi són tan arrelades que ni el catolicisme ni el poder central no han pogut amb elles. Així que hi ha dos sistemes; govern i església oficial designen funcionaris i sacerdots; els indígenes, dirigents religiosos i civils per als assumptes locals. Els habitants simularen acceptar les imposicions catòliques per por. Avui, barrejats els símbols, hi han vençut els seus. Així, la Mare de Déu està associada a la Lluna i les Estrelles i Jesús, al Sol. La creu ja hi era abans de l'arribada dels castellans i cada extrem en representava un element: el Sol, la Terra, la Lluna i les Persones. És per això que el número quatre hi és sagrat.

A dintre, la foscor té una funció gairebé arcana. El terra apareix cobert d'agulles de pi i d'ofrenes de dacsa, flors, ampolles de licor, corfes de blat i petites espelmes enceses. Honoren els avantpassats locals, soterrats davall, tal com es feia amb els reis a les piràmides. En veure'm la càmera, s'apropa prest un confrare —jaqueta curta i pantalons fins a mitja cama de color negre, brodats, com el cinturó i el barret, amb vius colors— i em prohibeix de prendre fotos. Hi pul.lulen esperits que mai no en consentirien una violació semblant. Els tres altars principals, d'un encant primitiu immarcesible —que representen el Pare, el Fill i l'Esperit Sant—, estan dedicats a la protecció del món. El primer, a la dels nens; s'hi demanen a sant Jaume i sant Martí salut i força contra els mals esperits. El segon, a l'agricultura; s'hi demana a sis déus per la collita. El tercer, als matrimonis. Hom diu que, darrere l'altar dedicat a la Verge del Rosari, va ser trobat el Pópol Vuh. Davant l'altar de la fertilitat hi ha una concentració considerable de parelles amb nens. S'hi celebra una cerimònia baptismal. Aparentment, resen a sant Pere i santa Anna, però els destinataris reals en són els déus de la fertilitat. Pares i nens són acompanyats de confrares als quals paguen per a les processons dominicals.

Però les creences no resten recloses als temples. Els guies espirituals —sobretot dones— tenen muntades a casa petites escenografies on poden continuar fascinant creients i visitants per 600 quetzals amb cerimònies plenes de màgia i fantasia.