Alta Verapaz (I): Narcotràfic, oligarquia i multinacionals

De Xela a Coban hi ha set hores de furgoneta. El conductor és expert i tolerant, i les excel·lències del departament profuses. Tanmateix, la munió de corbes d'una carretera coixa i el tràfec endimoniat fan feixuga la travessia. Ara que, és prou més punyent la perspectiva a camp ras que no pas des de l'avió.

La Guatemala Central és la regió més diversa del país. Alta Verapaz en sobresurt, a més, per una generosa producció cafetera i de cardamom. El primer, intens i amarg, és gairebé perfecte; però el segon el supera en quantitat; el país n'és el major exportador del món. De fet, n'hi viuen vora 200.000 persones. L'Aràbia Saudí i el Golf Pèrsic en són els millors clients, que li'n compren el 80%; i això que els preus són de pecat mortal. D'antic que se li han atribuït virtuts eròtiques. Entre els àrabs hi ha la creença que estimula la benvolença entre els amics. En alguns ritus tàntrics és símbol dels genitals femenins. Hi ha qui creu que neteja les dents i la boca emana així una olor plaent. El van introduir els plantadors alemanys de cafè en el segle XIX. Se li afegeix mòlt i el fa més espés, almivarat i aromàtic. En done fe.

Una hora abans d'arribar a Coban, la pròspera, ja pots sentir-ne la gelor. Boira i pluja fan aquesta comarca humida i freda tot l'any. Hi entrem de nit al cap departamental. Carles V li va concedir el títol de ciutat imperial, però abans ja havia estat baluard dels maies rabinals. Després, els alemanys hi erigiren mansions que la impregnaren d'un posat de poble germànic de muntanya que encara conserva. La seua riquesa envigorí l'afany depredatori dels Estats Units, que, en acabar la II Guerra Mundial, acusaren els teutons de ser pronazis. Aconseguiren que els n'expulsés el govern; i les transnacionals ianquis en prengueren possessió. Hi ha un munt d'organismes internacionals per ajudar i preparar el personal. I és que el filibusterisme de multinacionals i oligarques és una lacra no eradicada ni tan sols després del pacte postbèl·lic. El poble viu en una situació escassament per damunt del nivell de la misèria, malgrat la riquesa que posseeix.

Desembre passat, Álvaro Colom, el president “demòcrata” del país, va decretar l'estat d'excepció. El motiu —deia— era aixafar-hi el poder creixent del narcotràfic. Tanmateix, informacions fidedignes que no han degut contrastar mitjans de comunicació nacionals i internacionals parlen de l'avidesa dels de sempre. Oligarques i transnacionals —sembla que Unión Fenosa hi és— realitzen un paper actiu en l'expulsió d'indígenes de les seues terres. L'exèrcit hi seria també, doncs, per facilitar-ne la tasca, no pas tan sols per a sotmetre el narcotràfic. Els abelliria de construir una autopista paral·lela al Canal de Panamà que unís l'Atlàntic amb el Pacífic sense pagar ni un quetzal als propietaris de tota la vida, els maies. El rendiment econòmic per a uns pocs seria tan escandalós que no importaria pas la quantitat de gent que hagués de morir. En tot cas, prou menys que els indígenes que foren assassinats a mans castellanes des del segle XVI. Paga la pena ocultar “una mica” d'informació —forma ben subtil de mentir— un cop més.

Així que, per al profà, la pau que s'hi respira sembla inusual, encara que ni un sol policia ni un sol soldat t'hi trobes. La gent, això sí, està contenta, perquè se sent més protegida dels “pispes” locals i de la violència endèmica, sobretot de nit, sempre perillosa a Guatemala. De fet, les úniques ànimes llucades tot entrant-hi són un parell de gossos rondinaires, un tipus netejant els aparadors d'un restaurant “fast food” —El pollo campero—- i dues dones assegudes a la porta d'un hotel.

Tothom diu que no en sap res, de narcotraficants. Sí —exclamen— és cert que fa un parell de dies l'exèrcit va prendre uns pocs “mataos” que trafiquejaven amb droga i que no tingueren temps de posar terra pel mig. Si hi havia “capos”, volaren a temps. El que sorprèn és que tot el planeta coneixia l'estat d'excepció decretat, però ni la policia ni l'exèrcit guatemalencs avisaren el seu veí, Mèxic, via habitual de fugida de la màfia de la droga. Com és possible tanta incompetència? O haurem de sospitar alguna altra cosa?