Societat

Livingston la fascinant

UNA TURISTA COMPROMESA

El bar-cabana està despoblat a les 9 del matí. Tothom dorm. Al costat de la barra jauen el cos d'un cambrer i la seua ampolla de vodka; buida. De fons, una música esquerdada.

M'encamine cap als Siete Altares, tres quilòmetres vora mar que envigoreixen l'esperit. Arribada a la desembocadura del riu, m'endinse a l'esquerra i em rep un grup de cascades i bassals d'aigua dolça envaïts de pau. De tornada, cossos dormint la pítima sobre la sorra, veïns asseguts davant barraca i rodamons de vila em surten al pas.

Leonel m'està ja esperant. Home immens i d'aire jovenívol exercitarà amb mi al llarg del dia la paciència i em posarà en contacte amb la gent més amable i gentil.

Camí de vila, em conta que hi ha garífuna —caribs negres— a Guatemala, Hondures, Nicaragua i Belice. Que el focus originari n'és l'illa de San Vicente de las Granadinas, o Antilles Menors, on arribaren els nàufrags negres que van poder fugir de les naus embarrancades dels negrers. Sembla que en mataren els indígenes —els Arauakos— i prengueren les seues dones —deu ser ancestral pertot arreu el fet de prendre les dones com a botí. Així que es fusionaren cossos, sangs i llengües africanes i caribs. Els colonitzadors francesos i anglesos marcaren a ferro la nova llengua amb el seu lèxic. En sotmetre'ls els segons, deportaren la nova raça, però s'estengueren per tot el Carib. A Guatemala, s'establiren a Livingston.

Com a bon mestre que és, m'informa que els nens, educats pels pares, i les nenes, per les mares, estudien en aules multiètniques, però que, de la seua llengua —tan original i insòlita— sols resten vora deu mil parlants. La pervivència se n'agreuja perquè les noies deixen costura aviat per ajudar les mares i, com a transmissores, hi perden el contacte. A més a més, el racisme dels guatemalencs blancs ha potenciat la invisibilització de pobles i cultures diferents de les seues.

Ens aturem en un cementiri tradicional. Les tombes s'apilen en torres per protegir els difunts. Hi ha la creença maia que resten per sempre amb nosaltres i cal aixoplugar-los. Encara hi ha petges de les celebracions en honor dels difunts els dies 1 i 2 de novembre. Tothom hi acut a menjar, cantar i ballar tot compartint-ho amb ells.

El meu guia vol que conega la seua família, així que ens aturem a casa seua. L'esposa m'ofereix un pa garífuna exquisit, la base del qual és el coco. Parella intel·ligent, van decidir no carregar-se de xicalla, així que tan sols tenen dues filles. Jeyselin, de vint anys, treballa com a mestra i vol tornar a la universitat per tal de poder ensenyar en secundària. Jemilyn, de divuit anys, està estudiant per a ser mestra.

Els joves deixen la casa dels pares aviat: al voltant dels divuit anys. Comencen llogant cambra amb amics. En tenir parella, se'n van a viure plegats. Les parelles no solen legalitzar-ne la situació i, si l'home marxa, la dona no acostuma a denunciar-lo, encara que es desentenga dels fills. Així que és sempre la mare la darrera responsable i, en cas que no puga mantenir-los tota sola, torna a la casa familiar. Quant a la violència de gènere, a Guatemala és molt elevada; i, com més rural la contrada, més n'hi ha. Tampoc no es denuncien les violacions i els pares no engresquen les filles a assenyalar els agressors; sovint, veïns. Encara hi ha molt a fer, dissortadament, com pertot arreu.

Passege Livingston i hi pete la xerrada amb tothom, que Leonel hi és força respectat. Els barris rebenten de personal tothora, la gent balla i beu cervesa, canta i beu rom, toca algun instrument i riu. Livingston és una festa, explota d'alegria, riu de llum enmig de la fosca quotidianitat.

De nit, el comiat a Leonel és intens i dolorós. Esgotada per tantes emocions, per tanta amabilitat, sec sobre la sorra. El soroll de la mar invisible, de nit, és majestuós. Passe les darreres hores amb els nous amics. Al cap em torna, però sobretot al cor, el somriure de les criatures que voletejaven vora meu pels carrers i la tristesa m'envaiex. Demà prendré de nou la motxilla per baixar a Ciudad de Guatemala. El periple està arribant al final.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.