La dona esquarterada a Rubí és una mare que va morir a mans del seu marit

Des del 8 de maig passat que cap veí de la zona havia tingut notícies de Meriem Zahour, una dona marroquina de poc més de trenta anys que vivia a Montigalà amb el seu marit i els seus dos fills, de 6 i 4 anys. Va ser l'empresa que l'Ajuntament de Badalona té contractada per netejar les escoles públiques de la ciutat, on treballava Zahour des de feia un parell d'anys, la que va comunicar als serveis socials la seva estranyesa pel fet que la jove marroquina feia uns dies que no es presentava a la feina, sense avís previ. Tampoc no havia comunicat la seva intenció de plegar.

Divendres a la tarda, vint-i-vuit dies després que la dona fos vista per últim cop, diverses patrulles dels Mossos d'Esquadra van anar al domicili de la parella, al carrer de la Ciència, i van detenir el marit d'aquesta. Es tracta de Kacem Himidi, un home d'uns seixanta anys, de nacionalitat marroquina. Els Mossos van precintar el pis de la parella i van requisar el cotxe. Alguns testimonis van explicar que l'home va intentar accedir al seu vehicle però que els agents li ho van impedir. També van assegurar que l'home l'havia estat rentant intensament dos dies abans. Tant dissabte com diumenge, la policia va tornar al domicili, amb el presumpte assassí, i va escorcollar el pis. Dilluns a la tarda, el jutjat d'instrucció número 1 de Badalona va decretar presó provisional per a Kacem Himidi, acusat de matar la seva dona.

Els veïns de la parella expliquen que sobre Himidi pesaven diverses ordres d'allunyament, que la parella sempre trencava de mutu acord. Tots dos s'agredien contínuament, segons les mateixes fonts, que recordaven que per les festes del barri, ara fa quatre anys, l'home va baixar al carrer sagnant i ple de punyalades. Hores abans que se sabés que la desapareguda es correspon amb el cos esquarterat trobat a Rubí, els veïns es mostraven convençuts que la dona no havia marxat per voluntat pròpia atès que, segons la seva versió, no havia agafat ni roba, ni diners, ni documentació. «Tampoc no hauria marxat sense els seus dos fills», indicaven. Uns dies després de la seva desaparició, una veïna va trucar a la mare de Zahour, al Marroc, que no sabia res d'on parava la seva filla. La mateixa veïna va explicar que la jove marroquina li havia comunicat la seva intenció d'iniciar en pocs dies els tràmits de separació del seu marit per marxar posteriorment amb els seus dos fills a viure a Alemanya.