Societat

D'oceans i desposseïts

UNA TURISTA COMPROMESA

És complicat passejar de manera assossegada, poètica i sensual —com diria el meu amic Paco Tortosa— vora Pacífic guatemalenc si no hi ha temps. I això que la indústria turística encara hi està per desbolcar. Per sort.

La regió és puixant gràcies a cafè, plàtans, cautxú i canya de sucre. En mans d'un reduïdíssim grup de terratinents que governa feudalment sobre un elevat nombre de camperols ladins en situació d'extrema pobresa. Aquesta estructura, consolidada d'ençà de la independència, és “fruit” de la depredació dels de sempre. Així, hom pot besllumar ocults per una vegetació esponerosa mansions opulentes -darrere tanques massisses, elevades i poderoses- i barraques miserables puntejant entre arbres.

Hi ha antics autobusos escolars ianquis reconvertits que fan plaent el recorregut per les seues platges. El punt final de la jornada és Monterrico, diferent de les viles de la contrada. Mentre les barraques del país són de cement i xapa ondulada, ací són de fusta i el sostre de pissarra i palla. Quant a les famoses tronades elèctriques pròpies de l'estació i la regió, no n'he patit cap. Potser una perspectiva peculiar és guaitar de la platja estant el seguit de volcans arrelats en la llunyania, perquè banyar-s'hi sol ser una temptativa perillosa; les ones són força encimbellades i agressives i els corrents marins, intensos. Així que cal conformar-se amb l'observació d'una sorra volcànica color atzabeja als peus d'un oceà violent. Malgrat ser l'únic destí preparat per al turisme, no hi ha ningú. Els nacionals han tornat a la feina i els forasters, a casa. Així que la visita del Biotopo Monterrico-Hawaii, format per manglars pantanosos i amb nombroses espècies d'aus i animals aquàtics, és un gaudi per als sentits. És desembre la millor època de l'any per navegar-lo, així que el “periple” esdevé una delícia malgrat la calor tropical.

De tornada a “Guate”, una parada al llac Amatitlan, també solitari a hores d'ara, es converteix en un “precomiat” melancòlic del país. Demà a migdia surt el meu avió.

Vaig a sopar a casa de Roberto Madriz, conegut sindicalista, i Carolina. El tràfic de l'hotel a la colònia on viuen és intens i l'entrada des de l'autopista, un trencaclosques. Avui, qui pot, no viu a Guate. Tothom busca la protecció de tanques elevades i vigilants armats. Sovint, per comprar-hi una casa cal fer un sacrifici econòmic important. De fet, a Guatemala, cada mes assassinen un sindicalista, perquè en denuncia contínuament la corrupció. És per això que Roberto i Carolina han hagut de marxar.

Em parlen de la reunió que sindicats, polítics democràtics, estudiants, indigenistes i intel·lectuals van tenir el passat 28 de desembre. Va ser un èxit. Em sap greu no haver-hi estat, ja que vaig ser convidada, però era a molts quilòmetres del punt de trobada. Arribaren a un principi d'acord: denunciar sistemàticament l'agressió de què és objecte la ciutadania per part del poder i exigir un canvi democràtic real. Álvaro Colom, l'anterior president, per procedir suposadament de l'esquerra, en va esdevenir un terrible repressor. Sol ocórrer. No ha estat un exemple de democràcia, ni tampoc ha resolt cap problema real greu. És constatable que un país tan ric tan sols destina un 7% del seu PIB per a eradicar la desnutrició de la infantesa, que és profunda, amb una taxa de mortalitat molt elevada. I és que la fam hi és una realitat quotidiana. Hi ha programes de millora, com l'educació de la joventut, la preparació de tècnics, un cert suport a la sanitat..., però queda molt per fer: eliminar la tan estesa violència de gènere i respectar els drets dels indígenes. He sentit no haver pogut conviure més amb la gent.

Encara que Roberto tenia pensat venir a Espanya en primavera, en abril vaig saber que havia tingut un atac i que li perillaven vida i casa. Si emmalalteixes a Guatemala, perds el treball i no pots pagar els segurs. Les medicines són, a més, bastant costoses. Això és el que ocorre per tants països del món; això és el que tem que ens ocorrerà a nosaltres si no ens entestem a lluitar pels nostres drets, que no pas privilegis, adquirits fa ara tants anys.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.