La fraternitat Cardona
Avui fa 10 anys que va morir Joan Cardona, ‘Ninyín', guitarrista de Sopa de Cabra. Uns quants amics es trobaran demà a La Mirona per recordar Joan i Pau Cardona
“Eren carn i ungla. Més que germans, eren amics”, recorda Carmelina Cardona sobre els seus dos germans petits, en Joan i en Pau, que van morir ara fa deu anys –d'en Joan es commemora avui mateix el desè aniversari– amb només dos mesos i 18 dies de diferència: en Pau havia dit adéu el 2 de novembre del 2001, el dia abans que Sopa de Cabra oferís el seu multitudinari concert de comiat a les barraques de la Copa, en plenes Fires de Sant Narcís.
Demà dissabte, una quinzena de músics, amics i companys de generació dels germans Cardona, els recordaran amb un concert promogut per la Carmelina a La Mirona (23 h; 5 i 8 euros), on tocaran cançons d'en Joan i en Pau, moltes de les quals són inèdites o havien quedat només esbossades en cintes i llibretes, amb títols com ara Totes les cançons que s'han pedut, La clau, Nobady i No tinc perquè. Músics d'Umpah-Pah, Ja T'ho Diré, Zitzània i Sui Generis, entre altres grups, s'han reunit desinteressadament en aquest projecte, que no vol ser un homenatge –en Ninyín odiava aquest concepte, sobretot després de veure el que es va muntar per a Carles Sabater–, sinó una bona ocasió per recordar, entre amics, dos músics molt estimats i per mantenir viva la seva obra.
Los Chulos i ‘El sexo'
En Joan (1959) i en Pau (1961), els petits de cinc germans –en Joan va ser el Ninyín de la casa fins que va néixer en Pau, però després ja li va quedar el sobrenom, que quan era jove no li agradava gaire–, van néixer en una família amb molta música: l'àvia paterna era professora de piano i dansa rítmica, i en Pau, tot i ser el petit, va ser qui va ensenyar al Ninyín les primeres nocions de guitarra. “En Pau era més heavy que en Joan, i li agradaven grups com ara Blue Oyster Cult”, recorda la Carmelina.
Amb 14 o 15 anys, els dos germans van formar un grup anomenat Los Chulos, i tocaven a la terrassa de casa, amb la Carmelina com a única espectadora, una cançó que molts anys després es va convertir en el gran himne hedonista de Sopa de Cabra, El sexo (que me hace feliz). Des de molt joves van escriure cançons, junts i per separat, van muntar grups com la Ninyin's Mine Workers Union Band, Gran Cirrousis –la seva rèplica a Guns N'Roses– i La Cosa (Cosmossemosasina), un projecte unipersonal d'en Pau inspirat per la seva passió per la sèrie Cosmos, de Carl Sagan. En Joan i en Pau van deixar cançons inèdites i uns quants dibuixos, que s'han reunit al web www.ninyin.cat, on es pot fer un tast, en àudio i vídeo, del treball previ fet per la Ninyin's Mind Band –Mind i no Mine, jugant amb l'ambigüitat fonètica de les dues paraules– & La Cosa, tal com es presentaran demà en directe els amics dels Cardona.
Una generació torna a sortir a escena
El concert de demà a La Mirona, culminació de tota una sèrie d'assajos i sessions de gravació puntuals durant els últims sis anys, reunirà uns quants protagonistes de la generació musical a la qual pertanyen els germans Cardona, la que va sacsejar el rock català entre els anys vuitanta i noranta. La Ninyín's Mind Band & La Cosa inclou Cristian Buenmojo Marco, veu; Sergi Carós (Ed Tulipa), veu i baix, que va treballar amb en Ninyín en el que havia de ser el seu primer disc en solitari, Serendípia; Fly Moll (Ja T'ho Diré), veu i baix; Lluís Figueras (Zitzània), guitarra; Julio Lobos, teclats i veus; Jordi Rubau, veu i teclats; Miquel Brugués (Sui Generis, Ja T'ho Diré), teclats; Marc Marquès (Umpah-Pah), bateria; Esther Garrido, bateria, i Aura Marquès Cardona, neboda d'en Joan i en Pau, que hi farà cors. A més, durant el concert hi tindran lloc diverses col·laboracions especials, com ara Xavi Fortuny, que en alguns concerts va substituir Pep Bosch a la bateria de Sopa de Cabra; Mario Arqueros, baix; Toni Pujol, guitarra; Titi Saurina (Ja T'ho Diré), guitarra, i Peck Soler, que va substituir en Ninyín com a guitarrista de Sopa de Cabra.