Imma Serra presenta a Docs Barcelona el film amb què ha rebut el premi TV3 Catalunya
La gironina ha dirigit «Calidoscopi 41, 2ºN-1, 8ºE»
Per explicar l'origen de Calidoscopi 41, 2º N-1, 8º E, Imma Serra reconeix que li agrada observar els desconeguts (al carrer, en un bar, al tren) i imaginar històries a partir de la seva actitud o de les converses que mantenen. Va intuir, però, que, per no dispersar-se, havia de marcar un límit a aquesta curiositat i, d'aquí, va plantar la seva càmera sense moure-la en un lloc concret que anuncien les coordenades del títol del seu curt documental i que corresponen a un punt de la cruïlla de Sitges. «Vaig pensar que seria millor que fos en un poble que en una ciutat, perquè el ritme acostuma a ser menys frenètic i permet observar-hi les coses més tranquil·lament. Si vaig triar Sitges és perquè, treballant-hi per al festival de cine, m'hi passava molts de dies. I, pel que fa a aquesta cruïlla en concret, hi passava cada dia per anar a l'oficina, l'havia vist en diferents moments del dia i em va semblar un bon lloc per filmar-hi», comenta Serra, que hi afegeix: «Potser hi va influir que en una de les cantonades hi ha una barberia, que és una mena d'espai que sempre m'ha encuriosit molt.»
Serra hi va passar, a la cruïlla, moltes hores de molts dies d'un any comprès entre juliol del 2008 fins el juny del 2009. Durant aquest temps, sempre va despertar la curiositat d'algun vianant ocasional i va mantenir una relació amb veïns, habitants i botiguers als quals, recentment, els ha mostrat el resultat del seu treball en una projecció a Sitges viscuda amb emoció. «Tenia la idea de voler mostrar el pas del temps, d'observar com canviava l'espai a través de diferents moments del dia i la nit i al ritme de les estacions», explica. Durant els múltiples dies de rodatge, va arribar a enregistrar un total de 32 hores que, en un exercici extrem de destil·lació, s'han reduït a 23 minuts en el muntatge final. Imma Serra, doncs, mostra la vida que passa: gent que camina, que treballa, que circula en moto, que para el cotxe, que no pot travessar, que conversa al carrer, que beu una cervesa a fora d'un bar, que compra un bitllet de loteria a un venedor ambulant. També mostra detalls dels edificis, on a vegades s'acosta a través de l'objectiu de la càmera que, per exemple, focalitza l'interior de la barberia mantenint-hi la distància que convida a imaginar allò que no s'acaba de veure o de sentir. A vegades, capta l'excepcionalitat d'una nit de carnaval o de l'ambient festiu al carrer durant la final de la copa del Rei de futbol guanyada pel Barça.
Mirar les imatges
Observant la vida que passa, aporta un nou exemple d'un cinema que convida a mirar les imatges (i el món) per veure-hi l'excepcionalitat de l'ordinari. Part de la seva actitud atenta i pacient enfront la realitat possiblement va adquirir-la com a ajudant de so durant el rodatge d'El cielo gira (2005), el documental de Mercedes Álvarez. Imma Serra, que té un record inesborrable del llarg temps passat al poble sorià d'Aldeaseñor convivint amb els seus últims habitants, hi va fer les pràctiques del màster de documental de creació de la UPF, on abans havia estudiat comunicació audiovisual. Després, va realitzar el seu primer curt documental, El meu germà és carnisser, on mostra el seu germà i hi conversa en una carnisseria del carrer Hortes de Girona. Amb Calidoscopi 41, 2º N-1, 8ºE, ha guanyat el premi TV3 Catalunya, que distingeix una obra pel seu compromís amb la realitat i pel seu esperit innovador amb què explora nous llenguatges, nous formats i noves formes de producció. Com a guanyador d'aquest premi, el film avui es projectarà al Docs Barcelona.