Surt a la venda «Rurals i urbanes», el llibre que retrata el «gir modernista» de l'escriptor Narcís Oller
Es tracta d'un recull de narracions que acaba de publicar Cossetània Edicions
A Rurals i urbanes, Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930), va recollir narracions curtes que havia donat a conèixer en publicacions periòdiques i que anteriorment no havia reunit en cap llibre. El volum va ser publicat a l'editorial La Il·lustració Catalana quan Oller més apartat estava dels cercles decisius de la cultura catalana i només s'havia reeditat en les obres completes del novel·lista.
Aquesta edició a la Biblioteca Narcís Oller constitueix l'ocasió de descobrir unes narracions molt variades que mantenen una vigència plena per al lector actual. Hi ha peces com Un divendres de la Solís, fonamental per comprendre el procés d'escriptura de la novel·la Pilar Prim. Segons Montserrat Corretger, prologuista de l'obra, malgrat el «gir Modernista», Oller va continuar mostrant la voluntat de parlar sobre el comportament i de descriure la societat burgesa de l'època: «Les obres d'Oller tenien un pes moral enorme. Ell sempre descriu i critica la societat burgesa; fa un retrat literari per trobar l'arrel del comportament, independentment de les tendències literàries. Però ara ho fa a través de fórmules modernistes, més decadentistes, i expressivament més subtils, preciosistes», explica Montserrat Corretger. Narcís Oller va publicar Rurals i urbanes quan la narrativa realista ja havia decaigut. «Va voler provar nous camins, influenciat també per altres escriptors del moment, com Víctor Català, tot i que la crítica noucentista no es va fer ressò de la seva obra», diu la prologuista. Rurals i urbanes, es va entendre com el retorn de Narcís Oller a la narrativa, quan ja tenia una edat avançada, obviant la seva importància literària: «L'obra s'ha citat només com el darrer aplec de narracions d'Oller, com un retorn nostàlgic a la narrativa, un epígon, però aquesta obra té molt de valor perquè representa l'evolució que va fer Oller, que no va continuar perquè ja era molt gran. Es trobava fora de temps i fora de lloc», sentencia Montserrat Corretger.