Cantalozella fa reviure l'amor idíl·lic entre Jaume I i Aurembiaix d'Urgell
Dimecres vinent Proa publicarà la seva última novel·la, «L'amor secret del rei En Jaume»
Assumpció Cantalozella ha dedicat el seu cinquè llibre amb Proa «a l'Isidor Cònsul, que em va esperonar a escriure aquesta novel·la». «Quan mor el teu editor et quedes com orfe», diu Cantalozella, que també agraeix a l'actual director de Proa, Josep Lluch, «tot l'ajut» que li ha ofert. Després de La pluja d'estels (2001), El falcó del comte (2003), El Corpus de Sang (2004) i El retorn d'Hug Roger (2007), Cantalozella torna ara amb una altra novel·la històrica, L'amor secret del rei En Jaume, publicada a la col·lecció A Tot Vent de Proa (240 pàgines, 19 euros), de la qual ja es pot llegir un capítol en un PDF al web de l'editorial.
La gènesi del projecte va tenir lloc fa dos anys, coincidint amb el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I. Cantalozella, però, va triar un punt de vista força atípic per apropar-se al personatge històric: «El comtat d'Urgell era independent i molt important. El comte d'Urgell, que era feudatari del comte de Barcelona i rei d'Aragó, Pere I el catòlic, li va demanar que protegís la seva filla Aurembiaix dels vescomtes de Cabrera, que reclamaven el comtat d'Urgell argumentant que la successió no podia recaure en una dona. Per això es formalitza el compromís entre Aurembiaix i el fill del rei, el futur Jaume I, quan tots dos són molt petits. Però el comte va morir quan Aurembiaix tenia només 9 anys i la seva mare, Elvira de Lara o de Sobirats, va portar la nena a casa dels seus parents de Castella. Els Lara eren una família important de Castella i l'oncle d'Aurembiaix, Àlvar de Lara, era el primer alferes reial d'Alfons VIII. La novel·la comença quan la mare d'Aurembiaix la deixa amb els seus oncles, als 11 anys, i se'n torna al comtat d'Urgell. Aurembiaix no coneix Jaume I, però els van prometre i això fa que sempre pensi en ell, amb un amor platònic que la porta a idealitzar el seu enamorat».
A la cort de Castella
Aurembiaix –un nom d'origen trobadoresc– viu molt a prop de la cort de Castella, a Valladolid, en un moment en què també hi havia greus problemes successoris. Però ella ho veu tot amb ulls de dona, compartint la seva passió per la poesia trobadoresca amb la dona del rei, Elionor de Plantagenet, germana dels reis anglesos Ricard Cor de Lleó i Joan Sense Terra; la infanta Berenguela de Castella, filla del rei, i Griselda de Provença, una amiga de la seva edat. «Aurembiaix no vol tenir relacions amb cap home perquè ella només pensa en el rei Jaume. La pegunta que vull que el lector es faci és aquesta: arribarà a conèixer el seu amor secret? Secret, perquè a Castellà ningú no coneix el seu compromís», diu Cantalozella, que va anar a buscar documentació a la Biblioteca de Castella i Lleó i va ser assessorada per l'historiador Pascual Martínez Sopena. «Ja tinc a punt una segona novel·la, amb tota aquesta història vista des del punt de vista de Jaume I, a través de Guillem de Cervera, que va ser tutor d'Aurembiaix i del futur rei.»
