Cultura

Un onze històric

L'historiador gironí Xavier Carmaniu fa una aproximació al transcurs del segle XX, a través del futbol, al volum «Història amb pilotes»

La divulgació de la història sembla una obsessió per a Xavier Carmaniu (Girona, 1975), historiador, però, sobretot, comunicador. El seu darrer llibre, Història amb pilotes (Meteora), que ahir va presentar a Barcelona i que el dia 18 de juny presentarà a Girona, a La Llibreteria, respon a aquesta obsessió, que ja el va dur a presentar, entre el 2000 i el 2007, el programa radiofònic El tren de la història (Ona Catalana). Del que es tracta en aquesta ocasió és de, a través del futbol, personalitzant en una alineació formada per onze jugadors de diverses èpoques i procedències, fer una repassada a alguns dels fets històrics cabdals del segle XX. Es tracta d'explotar la potencialitat del futbol com a eina pedagògica de primer ordre, una cosa que a països com Anglaterra o Estats Units és del tot habitual. Carmaniu, però, ho fa en català i pensant des de Catalunya; fugint de la frivolitat que tot sovint envolta el món del futbol, gràcies a pràctiques concretes de determinats periodistes esportius, i a les línies editorials de la majoria de mitjans que s'hi dediquen, que són una absoluta tragèdia, tant per a l'esport, com per al periodisme. Per contra, hi ha figures que destaquen en aquest àmbit i dignifiquen la professió, com ara Ramon Besa, Ricard Torquemada o Toni Padilla, un dels promotors involuntaris del llibre que ha escrit Carmaniu, en sentir-lo aquest a la secció Gran reserva, del Tu diràs, de RAC 1. Padilla, tant en les seves col·laboracions radiofòniques, com en la seva tasca a El 9 Esportiu de Catalunya, va més enllà de l'estricta actualitat, i connecta el futbol amb la història, en rescata l'èpica i l'interès, fent una excel·lent tasca de divulgació. El llibre de Carmaniu, que ahir va presentar el mateix Padilla a Barcelona, va una mica més enllà i, tot i que en el relat no perd de vista el món del futbol, també es permet digressions històriques més o menys extenses, sobre el context social, històric i econòmic de l'època.

Alineació impossible

L'alineació de Carmaniu, el seu onze, ordenat de manera cronològica en el llibre, la formen Gaspar Matas Danés (1), Walter Tull (2), Gregorio Blasco (3), Matthias Sindelar (4), Eduard Streltsov (5), Abdelaziz Ben Tifour (6), Sócrates (7), Zvonimir Boban (8), Sonam Rinchen (9), Lilian Thuram (10) i Nettie Honeyball (11). Tots ells, o tenen una història fascinant, o van viure en un context històric significatiu. No tots han esdevingut un símbol, però n'hi ha algun, com Walter Tull, futbolista, sotstinent negre de l'exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial i membre d'un dels Batallons del Futbol. Tull va ser el primer jugador de camp negre de la història de la Premier, amb el Tottenham (1909). El basc Gregorio Blasco i l'austríac Matthias Sindelar, amb un final força més tràgic, serveixen a Carmaniu per fer referència a l'exili i a la puixança de Hitler, respectivament, mentre que la figura de Zvonimir Boban, que es va enfrontar a coces a la policia iugoslava, que durant un partit només reprimia els aficionats del Dinamo de Zagreb, el seu equip, i deixava fer als exaltats seguidors de l'Estrella Roja de Belgrad serbi, li serveix per fer referència a la Guerra dels Balcans. Només són uns exemples de com, a través del futbol, de la figura d'un futbolista, es poden explicar mil i una coses de l'època en què va viure, de manera amena, obviant del tot el discurs acadèmic i encotillat. L'equilibri és que els acadèmics ho trobin una frivolitat, com fins ara observaven tot allò que feia flaira a divulgació, i que els frívols ho trobin excessivament acadèmic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.