Joan Boix i Roser Muñoz
Els dos ballarins de trajectòria internacional obren a l'Hospitalet el Centre de Dansa de Catalunya, que ha d'impulsar el ballet clàssic al país
“En dansa clàssica hi ha molt més talent del que veiem”
Aquí sovint s'ha passat directament a la docència sense tenir cap bagatge artístic darrere
En el fons hi ha un problema polític, ja que la dansa clàssica no pot ser tan catalana com la contemporània
“Ningú és profeta a casa seva”. I es podria afegir: “I en dansa clàssica encara menys”. Joan Boix i Roser Muñoz fan honor a aquest proverbi. Alumnes dotats de l'Institut del Teatre, van marxar a l'estranger d'adolescents per acabar els seus estudis i poder ballar. Tots dos han assolit la categoria de Principals i han actuat als millors teatres d'Europa. Amb tot, a casa seva són pràcticament uns desconeguts, com molts altres ballarins catalans que estan fent carrera internacional. Ja fa quatre anys que van tornar a Barcelona per dedicar-se a la docència. Joan Boix i Roser Muñoz han dirigit fins ara la Ballet Company, un grup de formació a l'escola Company&Company de Barcelona, amb la qual han fet alguns espectacles. Ara, però, han volgut crear la seva pròpia escola: el Centre de Dansa de Catalunya (CDC), al carrer Modern, 28, de l'Hospitalet. L'escola, de 580 m2, s'inaugurarà oficialment a mitjan setembre i oferirà classes de dansa clàssica i altres gèneres.
Com neix el CDC?
R.M.: Volíem continuar vinculats a la dansa després de retirar-nos dels escenaris. Quan vam tornar a Barcelona vam comprovar que la situació de la clàssica és desastrosa. Vam pensar que estaria bé crear un centre artístic on els ballarins amb aspiracions professionals poguessin desenvolupar-se. Tot i així, l'escola està oberta a tothom, també als que no es volen dedicar a la dansa.
J.B.: Fer de professor és l'evolució natural després d'haver desenvolupat una carrera artística. Per desgràcia aquí sovint s'ha passat directament a la docència sense tenir cap bagatge artístic darrere. Nosaltres tenim una carrera de disset anys i aquesta experiència s'ha de notar a les classes.
Quina línia artística seguireu?
J.B.: És un tòpic dir que pertanys a una escola artística concreta perquè la dansa no s'escapa de la globalització. Avui dia un bon ballarí t'ho pot ballar tot. En l'àmbit acadèmic hem de seguir unes pautes clares, però ens basarem en la nostra experiència.
R.M.: Volem fer un treball d'estudi intens, però compaginat amb espectacles. Creiem que els alumnes ho gaudeixen i, a més, els dóna una visió real de tota la feina que cal fer d'estudi. No cal oblidar que la finalitat de la dansa, un art visual, és pujar a l'escenari. Molta gent que és molt vàlida a l'estudi després és incapaç de ballar.
Què penseu del Consell de les Arts?
J.B.: Mai acabes de treure l'entrellat de com funciona. Per començar, els assessors no són públics i crec que hi hauria d'haver més transparència.
R.M.: És difícil jutjar la seva feina. Vist des de fora, no crec que les subvencions estiguin ben repartides perquè estic segura que en dansa clàssica hi ha molt més talent del que veiem.
J.B.: En tot cas, veient el poc ballet que es programa, imagino que els experts del Conca o bé no els interessa o simplement no hi entenen.
Què creieu que s'hauria de fer a Catalunya per la dansa?
J.B.: Primer de tot que les persones que decideixen siguin professionals de veritat, i no algú que apareix d'un dia per l'altre o que té una trajectòria bàsicament autodidacta, la qual cosa és molt habitual aquí.
Creieu, com alguns, que simplement no hi ha afició a la dansa?
R.M.: No hi ha cultura de dansa, i perquè n'hi hagi s'ha de portar a les escoles.
J.B.: Sovint vaig a espectacles de contemporània i els teatres estan buits... I això que les companyies estan subvencionades i tenen premis! Algunes companyies estan fent molt de mal. Per molt que posis el segell de la Generalitat, l'Ajuntament o la Diputació, si l'espectacle no agrada no hi ha res a fer. És un error subvencionar una sèrie de companyies i creure que s'ha d'educar el públic per veure la seva feina. A més, si la dansa clàssica és minoritària caldria ajudar-la més. En el fons hi ha un problema polític, ja que la dansa clàssica no pot ser tan catalana com la contemporània. Els polítics parlen de «creadors catalans», no d'artistes, i cal saber que ‘El llac dels cignes' és universal! Tinc molt de respecte pel contemporani, però no es pot enfonsar un art per un altre. A més, les escoles de dansa amb què funcionen? Totes les nenes petites el que volen fer és ballet i, per tant, no podem dir que no hi hagi cultura! Estem en aquesta situació precària simplement per deixadesa.
Què penseu de la programació de dansa del Gran Teatre del Liceu?
J.B.: El Liceu no pot portar només dues o tres companyies de dansa l'any. Diuen que no tenen públic. El problema, però, és el sistema d'abonament, que fa que moltes butaques quedin buides. D'altra banda, les entrades són molt cares... Potser podrien fer el sistema de last minute habitual a Europa. També hi ha el tema de la falta de cos de ball propi. Tots els teatres d'Europa van començar amb un cos de ball fins crear una companyia independent, però aquí es contracten ballarins segons la necessitat dels espectacles. Això fa que Barcelona, Catalunya, avui dia no tingui cap companyia nacional de dansa.
L'Ángel Corella va intentar crear una a Sant Feliu de Guíxols, però al final va marxar a Castella i Lleó...
J. B.: És un projecte molt ambiciós i està fent un esforç titànic. Aquí no passa com als Estats Units, on tenen ajut privat. Falta una bona llei del mecenatge. Però el ballet no es pot veure com un negoci, sinó com cultura i l'Estat hauria d'invertir-hi més diners.
Com veieu la companyia de David Campos, l'única de clàssica que es manté al país?
J.B.: No pot ser que tingui més dificultats per tenir ajudes que gent que ha demostrat molt menys i cada any rep subvencions. Tenir una companyia fixa amb ballarins contractats durant tot l'any és molt més car que d'altres que fan produccions.
I per quan una companyia pròpia?
J.B.: Seria un somni, però cal ser realistes i és un problema bàsicament econòmic. De qualsevol manera, amb el CDC tindrem una de temporal per fer espectacles, tal com fèiem amb la Ballet Company.
Després del comiat de Nacho Duato, la Compañía Nacional de Danza està sense director. Us tempta?
J.B.: No val la pena ni presentar un projecte perquè ja deuen tenir algú pensat. Diuen que potser criden algun ballarí famós espanyol que està treballant a l'estranger... Personalment, crec que hauria de ser algú amb experiència de gestió. Dur una companyia no és només fer coreografies i ballar. Crec que la millor opció seria buscar algú de fora amb un bon bagatge.
Trobeu a faltar els escenaris?
J.B.: Ho vaig deixar quan em vaig començar a cansar a escena. És una feina molt efímera i no val la pena allargar-la.
R.M.: Tinc la sensació que ja havia fet tot el que m'havia proposat. Tant jo com en Joan ens haguéssim pogut quedar a Alemanya o a França fent classes, però vam voler tornar. Tots dos hem acabat satisfets i no tenim comptes pendents.