Cultura

A quatre mans

El patrimoni pansit

Sant Jeroni de la Murtra és un dels elements patrimonials més importants de Badalona, però la falta de recursos per conservar-lo hi està provocant un greu deteriorament

Encara ara, l'exalcalde Joan Blanch, en una conversa recent en motiu d'una entrevista sobre el seu pas actiu a l'independentisme, es lamentava que l'operació urbanística del golf de la Vall de Betlem no hagués reeixit. Blanch manté que si s'hagués executat el projecte –que preveia deixar enmig del camp de golf Sant Jeroni de la Murtra– avui el monestir gòtic estaria totalment recuperat i li tornarien els anys d'esplendor perduts. Suposo que l'exalcalde valora que els homes de negocis japonesos, als quals anava adreçat sobretot el golf, no haurien deixat que un munt de restes ruïnoses els fessin malbé la visió del green. Quan el projecte va quedar endreçat al calaix, per la pressió dels ecologistes i el desinterès dels inversors farts d'esperar, el mateix Blanch i Marcel Riera, aleshores líder de CiU, ja van pronosticar que el monestir i el seu entorn quedarien tal com estan ara, fets un nyap. El temps, de moment, els dóna la raó i deixa en l'aire la incògnita si allò que semblava un sacrilegi hauria estat una solució viable per al futur del monestir i del conjunt de la Vall de Betlem.

No deixa de ser un pecat –mantenint la terminologia cristiana i catòlica– que Sant Jeroni estigui com està. No som gens conscients de la transcendència històrica de l'indret que, segons defensen els historiadors –controvertits– de l'Institut Nova Història va jugar un paper clau en la històrica de Catalunya de l'edat moderna (segles XVI i XVII). Va ser escenari de trobades entre els Reis Catòlics i Cristòfol Colom i un espai de discussió entre reputats seguidors d'Erasme de Rotterdam; fins i tot el relacionen amb la mort de Carles I. No era un lloc qualsevol.

Aquesta peça fonamental del nostre patrimoni arquitectònic però sobretot històric s'està marcint per la manca de recursos econòmics de les administracions: l'Ajuntament està escurat, la Generalitat no hi posa ni un cèntim i el Ministeri de Cultura demostra que no serveix ni per preservar una part del que reclama com a història pròpia: la dels Reis Catòlics i la conquesta d'Amèrica, tan discutida per historiadors com Jordi Bilbeny.

No l'ajuda gaire el fet que la gestió del monestir sigui privada, tot i que la capella gòtica de la Clara Esperança es rehabilitarà ara gràcies a una donació de 60.000 euros d'una família badalonina. El monestir és un gran desconegut pel conjunt d'integrants d'aquestes complexes badalones que cohabiten sobre el terme municipal. No té el ganxo esportiu, ni mediàtic (ara tan necessari) d'altres espais, malgrat que va ser escollit com el primer tresor del patrimoni material de la ciutat en la votació de la Capital de la Cultura Catalana. Però, a banda de declaracions simbòliques, o som conscients que hi hem de fer alguna cosa o acabarem perdent-lo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.