poet's
corner
9 de març del 1961
Artur Bladé sempre va treballar a favor de la reconciliació entre contraris
A
És la data del retorn definitiu d'Artur Bladé i Desumvila a Catalunya després del seu llarg exili a França i Mèxic a partir del 8 de febrer del 1939, quan va passar pel coll d'Ares. S'acaben de complir, doncs, els 50 anys d'aquella data tan important per l'autor i per la cultura catalana en general, una data que es va celebrar el cap de setmana passat al seu poble natal, Benissanet, d'una manera senzilla i sentida.
En el cas concret de Bladé, el descriptor de retorn definitiu a Catalunya no és cap mot sobrer sinó que té un significat molt profund perquè l'autor va fer un viatge de prospecció l'any 1956 per veure si era possible tornar al lloc que ell mateix havia anomenat país natal. D'aquest pre-retorn va sortir un text bellíssim, Viatge a l'esperança. Impressions d'un viatge a la nostra terra l'any 1956, publicat l'any 1973 per l'incansable Josep Fornas a Editorial Pòrtic i, ara, convenientment reeditat dins el volum 6 de la sèrie d'obres completes de l'autor a Cossetània Edicions.
Viatge a l'esperança és un document únic dins el panorama de la literatura catalana moderna. El llibre és modèlic per tot allò que té de càrrega extraordinària d'humanitat, saviesa i concòrdia. I és un testimoni de plena actualitat en una època com la nostra que es caracteritza per tants elements que amenacen la cohesió social, des de l'esqueixament territorial i polític fins a la integració dels immigrants.
En aquest sentit, sempre hem de recordar que Artur Bladé, molt abans que estigués tan en voga com ara la mediació de conflictes, era un home que va encarnar la voluntat viva de la reconciliació entre grups diferents. Bladé sempre va treballar a favor de la reconciliació entre contraris, basada en la clara identificació de les causes d'enfrontament i la posterior comprensió mútua de les dues bandes.
Bladé es va esforçar perquè Catalunya arribés a superar la fragmentació territorial. Es va esforçar perquè s'entenguessin les dues Catalunyes, les zones rurals i els grans centres urbans. Es va esforçar perquè es reconeguessin la Catalunya de l'interior i el món dispers de l'exili. Perquè els diferents estrats de la societat catalana s'unissin. Es va esforçar perquè Catalunya ocupés el lloc que li correspon a Europa i al món.
Ara és un moment oportuníssim per llegir o rellegir, segons com sigui el cas de cada lector, Viatge a l'esperança. Impressions d'un viatge a la nostra terra l'any 1956. Malgrat la data concreta del 1956, l'obra no ha envellit gens ni mica perquè Bladé a tota hora va saber dotar cada llibre que escrivia d'un discurs universal que no mor mai. Ara és el moment just per actualitzar i contemporanitzar les reflexions que Bladé ens va deixar sobre l'espinosa qüestió d'assolir un equilibri beneficiós entre la voluntat individual i el bé comú.