«L'Estat vol cloure el català a les cases»

–«Jo buscava informació sobre la Unió i em vaig adonar que el català no estava present enlloc perquè no n'era llengua oficial. Vaig pensar que una manera de posar en valor l'oficialitat del català a la Unió era traduir el web del Parlament Europeu, l'única institució europea que té membres escollits per sufragi universal. Tenia també la intenció de socialitzar el debat del català a la UE. Havia de servir per comprovar si l'oficialitat era una qüestió ben acollida o no despertava el menor interès.»

–«La recompensa són els 155.000 usuaris únics que té el web i les més de 650.000 visites, mentre que la pàgina de l'oficina de Barcelona del Parlament Europeu té 50.000 visites.»

–«Ha estat imaginatiu crear una eina que acosti la Unió a la gent, que viu les institucions europees com una cosa molt llunyana. Presentant la xifra de visites als polítics s'han adonat que és una qüestió important; i en veure la remor que s'ha generat he iniciat una campanya de recollida de firmes per aconseguir l'oficialitat.»

–«Exactament.»

–«No. El 16 d'abril de 2008 em van citar a l'oficina de Barcelona del Parlament Europeu i em van instar que tanqués la plana web. No em van convèncer. Jo portava una carta per al portaveu del Parlament Europeu on explicava que era conscient que m'havia apropiat d'una imatge de la seva propietat. Li proposava tancar el web si em concedia una entrevista per explicar-li la problemàtica del català i havia de quedar molt clar que eren ells els que la tancaven.»

–«No vaig rebre cap resposta.»

–«El 28 de novembre vam fer una roda de premsa on Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua em donaven suport enfront de les amenaces legals que pogués tenir. Aleshores, des de Barcelona em van fer saber que no hi hauria represàlies i que deixaven viva europarl.cat.»

–«Els costos són: comprar el domini i mantenir el servidor amb una línia ADSL normal i corrent.»

–«De la Fundació Catalunya, que es va fer càrrec del cost dels dominis i d'una part de les traduccions d'oficialitat.cat.»

–«No l'he demanat.»

–«És un model d'acció que es remunta al franquisme. L'Estat vol que el català es reclogui a les llars del país i poca cosa més. Mostres en són, per exemple, que el nostre idioma no sigui oficial –ni crec que ho sigui mai– ni al Congrés ni al Senat estatals.»

–«No treballo amb utopies. Aquest és un tema molt vell; penso que ens n'acabarem sortint.»

–«El català sempre ha avançat molt lentament per culpa de personatges com Vidal-Quadras. El seu partit té la majoria a Europa, però espero que una aliança entre la resta de forces polítiques els pot fer caure. El català a Europa és un tema de país.»

–«No, perquè no sento aquestes institucions com a pròpies. Estan concebudes amb mentalitat espanyola, fetes per a la seva conveniència. Sento més proper el Parlament Europeu.»

–«Seria una de les eines que ens permetria estalviar-nos feines com les que jo he hagut de fer. També dependrà de qui encapçali aquest Estat.»

–«No tinc gaire clar qui defensarà la llibertat de Catalunya, però si no arriba des de Catalunya, és que no convé.»

–«Podrà canviar, però no pas per aquest fet, sinó pel grau de suport que els presentarem si la gent respon a aquesta nova crida.»