A foc i flama

L'expressió a foc i flama significa “de manera violenta, per la força, de mala manera”.

Podem dir, per exemple: “Val més que els ho dónes a les bones perquè eixos són uns animals i qualsevol dia vindran i s'ho emportaran a foc i flama i serà pitjor.”

La locució a foc i flama, ben viva i molt usada pels valencians, és una reducció de la més antiga a foc i a flama, emprada pels nostres clàssics. Així en el capítol XXV del Tirant lo Blanc titulat Com lo Rei ermità donà la batalla als moros e fon vencedor podem llegir: “Com los moros veren lo gran foc e que tot lo castell se cremava, volien-se dar a presó, e jamés lo valerós Rei ho volgué consentir, sinó que tots morissen a foc e a flama; e los qui eixien de fora del castell prestament eren morts o ab llances los feien tornar dins. Així foren morts e cremats aquell dia vint-e-dos mília moros.”

I en el capítol CCCXIX de la mateixa novel·la titulat Lamentació que fa la Reina per la vista de Tirant e del Cabdillo, llegim: “Sinó que veig la gran clemència del Capità crestià, qui es tanta que jamés de la sua boca no pot eixir sinó gràcia e perdó, altrament la tua persona a foc i a flama deuria perir.”

Però ja els nostres clàssics varen començar a usar la forma reduïda a foc i flama. En la Crònica de Ramon Muntaner trobem: “I si ells li ho havien destruït bé que ens en venjàrem, que tot quant hi havia passàrem a foc i flama.”

Els valencians també usem, per a expressar el mateix concepte, les locucions a ran i bela i a mata-degolla equivalents a la castellana “a sangre y fuego”.