Cultura

Un triple premi Crexells

L'escriptora de Manlleu Josefa Contijoch va obtenir amb la novel·la Sense alè la XLII edició del premi de novel·la catalana Joan Crexells, convocat per l'Ateneu Barcelonès. Es tracta del tercer premi de la crítica a obra publicada després del Ciutat de Barcelona i el de la Crítica Serra d'Or.

Presentada per una de les més dinàmiques editorials independents del nostre panorama, Edicions de 1984, la novel·la és un llibre fronterer entre la memòria, el record i la poesia, escrita amb una prosa excel·lent, on Contijoch recrea un episodi fosc, que va voler rescatar de l'oblit: l'assassinat d'una de les seves amigues, fa més de trenta anys: “Parteix d'un record que em torturava, l'assassinat d'una persona estimada. Un bon dia em vaig capficar en el tema irresolt, a través de cartes i records, però no em vaig aclarir de cap manera. Aquesta indefinició em va oferir la llibertat d'inventar-ho pràcticament tot. A partir d'aquí vaig avançar. El gruix era l'inconscient, tot el que sabem, a més, amb una noia que era de novel·la. Per la meva mateixa procedència i per respecte a la paraula, el text va sorgir poètic, amb fragments lírics.”

Contijoch és una escriptora respectada en els cercles poètics, però la seva narrativa ha quedat un xic eclipsada, tot i que el gran reconeixement crític de Sense alè li ha donat la raó de l'aposta per un segell independent, que només parteix de l'interès dels seus lectors i de la qualitat. Així ho han confirmat els 155 vots que enguany provenen de socis de l'Ateneu –35 de club de lectura–, que li van atorgar els quatre mil euros de dotació. Amb humilitat, Contijoch va afirmar que ella ja estava contenta amb el fet que li editessin el llibre i que els premis “m'honoren i em satisfan”. Aquesta edició també és notícia perquè és només la sisena vegada que el Creixell l'obté una dona, des del 1928 –va desaparèixer durant el franquisme i la Transició–. Curiosament les tres finalistes d'enguany eren dones (Mònica Batet i Marina Espasa). També posa de relleu l'esforç de l'Ateneu per impulsar-lo (dels 3900 socis només en voten 120!), tal com va declarar el vicepresident Lluís Reales quan va remarcar la vocació de contribuir a fomentar la lectura i obrir-se a altres sectors.

Contijoch es va mantenir fidel al discurs, discret però contestatari, quan va revelar alguns dels continguts de Sense alè, per exemple el to reivindicatiu: “El feminisme pot semblar una cosa del passat, superada, però no ho seria si les dones actuals no actuessin amb la llibertat que ho fan; nosaltres érem feministes i havíem de lluitar pel fet real de la discriminació, i ens semblava ridículament obscè no ser-ne.” L'autèntic premi, però, de Sense alè, de Contijoch, és la lectura.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.