Cultura

la crònica

Com m'agraden els trios

Divendres a la nit vam ser testimonis del que pot donar de si una conjunció astral. L'òrbita del Col·lectiu Eternity, aquest experiment musical amb data de caducitat que ha ajuntat tres astres siderals com són Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver, passava per Vilabertran i allà, en el marc del festival Sons del Món –Vi & Music, Empordà–, va tornar a deixar una empremta brillant en forma d'espectacle únic i irrepetible. Només un triangle galàctic d'aquestes característiques pot oferir un repertori transcendental que repassa el bo i millor del pop rock català de ben bé quatre dècades. Dels anys setanta a l'actualitat, a través de clàssics de Sisa, hits de Portet i ginys d'Oliver. I tot, passat pel sedàs i la combinació d'aquest trio estel·lar que demostra una plena sintonia. I a més, en aquest cas, amb el punt afegit d'estar regat per un bon vi com va ser el Perafita 2010 del Celler Martí Faixó, “irreverent, anàrquic i inclassificable” en paraules de la sommelier Laura Masramon.

Va ser un maridatge –en dèiem “beure de la bóta”, va recordar Portet– causant, segons ens van dir, del retard de Sisa a l'escenari, que no va aparèixer ben bé fins ben entrada la tercera cançó, Coristes i numismàtics, que calculadament era una de les seves. Abans de la seva entrada triomfal, vestit amb un barret de palla i armilla i fent-ne de les seves com només ell sap fer, el duet Portet-Oliver ja havia tocat per nosaltres l'evocadora Paisatge amb anxova i la marxosa Surfistes en càmera lenta. A partir d'aquí, amb els dos vells rockers i l'altre fora de sèrie plegats, la nit va passar volant. Sisa, equipat amb unes maraques; Oliver, abillat amb un quimono de karateka; Portet (era ell, realment?), emulant Tom Selleck, amb la seva camisa hawaiana, ulleres fosques i presumint d'un bigotet que li va comportar més d'un crit de “guapo!” i “Magnum!” entre el públic, i la consegüent enveja de la resta de components, que es van prometre, també, a deixar-se pèls sota el nas per a una propera trobada.

Sigui perquè estàvem estimulats pel vi, les piruletes de Hansel i Gretel o les substàncies al·lucinògenes dels Boletaires, el cas és que la vetllada va ser màgica. D'aquesta, en recordarem grans moments, com quan van interpretar la divertida Progresso adequadament, la psicodèlica Primera comunió o la intrusió d'El coche fantàstico de Michael Knight a la versió de Petit homenet. I com no podia ser menys en una nit d'estiu, del romanticisme eròtic de Sunny day vam passar a l'orgiàstica Aquest any follarem com folls, per acabar elevant-nos amb La música dels astres. Quin trio.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.