JOAN VIVES
FLAUTISTA DE BEC, DIVULGADOR MUSICAL I PROFESSOR D'HISTÒRIA DE LA MÚSICA
«Sempre trobo un moment per tocar»
–Acaba de tornar de fer la ruta de Bach.
–«Sí, hem pogut visitar els llocs on Bach va compondre i tocar. Va ser una proposta que va sortir en uns cursos que vaig fer, i com que la mobilitat d'aquest compositor va ser més aviat reduïda, ens vam engrescar a fer una ruta en cinc dies.»
–És una bona excusa, aquesta de viatjar per divulgar la música, no?
–«Quan entres a les esglésies on ell va estrenar una obra notes com una emoció continguda. Tants anys parlant d'una obra i tens la sensació de reviure aquell moment. Té una significació especial estar allà. Hi ha una tradició musical molt important, sobretot a la zona de Saxònia, d'on surten un bon grapat de compositors com ara Bach, Telemann i Schumann.»
–Aquí anem mancats de formació musical?
–«A casa nostra la formació musical no forma part de la tradició. Potser per això hi ha molta gent que a certa edat es comença a interessar i aprofita per anar a cursos i disfrutar. En els últims anys han augmentat molt els cursos de divulgació com els que es fan a les aules d'extensió universitària.»
–I per fer bones audicions, ens hem de quedar a Catalunya o és millor anar a resseguir rutes de compositors?
–«A Catalunya tenim una oferta de concerts molt completa i de qualitat que permet tenir una vida musical molt activa. Ara, estar a l'església on Bach va escriure la Tocata i fuga en re menor i que un organista la toqui allà mateix té molta màgia.»
–Com a locutor a Catalunya Música, té algunes preferències?
–«Després de tants anys, des del 1987, em continua agradant tot el que hi faig. El gran segle, que és un programa de música antiga que, com a flautista de bec, té una significació especial. Particularment la música barroca és la meva companya de viatge.»
–I aquest afany de divulgació?
–«Sempre m'ha agradat donar explicacions d'obres i que t'expliquin coses interessants tant dels compositors com de la seva obra. A la ràdio et trobes limitat pel temps, però en xerrades i cursos et pots esplaiar més.»
–I què explica als futurs directors de cinema?
–«És cert que quan comencen a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, l'ESCAC, la majoria volen ser directors, però acaben sortint bons il·luminadors, guionistes o productors. A mi em toca parlar-los d'història de la música de culte.»
–I de què els serveix?
–«Per no espifiar-la per exemple en un context històric. Imagina una pel·lícula a la cort d'Enric VIII; cal que s'hi ballin pavanes del segle XVI i no pas minuets del XVIII. És una eina útil, el coneixement musical en la realització d'una pel·lícula.»
–Com va començar això de la Setmana de la Música Antiga de Mataró?
–«És el cicle més antic que es fa a la ciutat, que ja arriba a la 27a edició. Als anys vuitanta no se'n parlava gaire, de la música antiga. Va ser la bogeria d'uns joves amb afany divulgador. Abans de començar a fer conferències, als concerts ja comentàvem les obres. M'agrada tocar i parlar de música.»
–I té temps de tocar?
–«Sempre trobes un moment per tocar.»
–I representa el mateix després dels anys?
–«Interpretar una música és un acte d'habilitat tècnica i alhora d'intensa connexió amb tu mateix i amb l'espiritualitat emocional del públic. La música és invisible però connecta amb el més profund de tots plegats.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.