Cultura

ENZO TRAVERSO

HISTORIADOR, ESPECIALISTA EN EL JUDAISME I LES DUES GUERRES MUNDIALS

«El segle XXI és el de l'eclipsi de la utopia»

L'historiador italià va inaugurar ahir a Portbou les jornades dedicades a Walter Benjamin, un dels pensadors que més ha citat en els seus estudis sobre el nazisme, els usos del passat i el discurs d'una memòria històrica centrada sobretot en les víctimes

L'historiador italià Enzo Traverso (Gavi, Piemont, 1957) va inaugurar ahir a Portbou les jornades dedicades a Walter Benjamin, un pensador que representa com cap altre intel·lectual centreeuropeu la figura tràgica de l'exili, el de l'exclusió, la privació i la persecució, però també el del compromís, el de la reacció anticipada als abusos del feixisme. Traverso, que viu des de fa més de vint anys a París i parla un castellà excel·lent, encara que ell només digui que s'hi defensa, va visitar al matí el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, acompanyat del seu director, Jordi Font, i del també historiador Rubèn Doll-Petit, abans de desplaçar-se a Portbou, on tenia previst visitar el monument a Benjamin davant el cementiri marí. Durant les jornades, també ahir, el secretari general d'Interior, Joan Boada, va anunciar una inversió de més de mig milió d'euros de la Generalitat per al centre d'estudis Walter Benjamin.

– En els seus llibres ha discutit que la recerca històrica es focalitzi en les víctimes i s'oblidi dels vençuts. Una víctima aparentment no té ideologia i, per tant, no resulta incòmoda per a cap bàndol?
– «Parlar només de víctimes és despolititzar la història del segle XX; vist així, també es podria considerar la Guerra Civil espanyola com una catàstrofe natural, un tsunami que hagués arrossegat la gent a l'atzar. A l'Alemanya hitleriana hi havia molts jueus que no tenien pas intenció d'oposar-se al règim nazi i, tot i això, van ser forçats a l'exili per les lleis antisemites. En aquest sentit, serien més víctimes que no pas vençuts.»
– Vostè reivindica doncs la memòria del vençut, del combatent?
– «Per Benjamin, la memòria és necessària per preservar justament les empremtes dels vençuts, dels derrotats en una llarga història de lluites emancipadores. Per tant, fer de Benjamin un intel·lectual que representi una visió humanitària perquè vingui a socórrer les víctimes seria trair el seu pensament, operar de manera anacrònica traslladant el que va ser en realitat l'exili dels anys trenta a una visió que és del present.»
– S'està abusant de la celebració de la memòria fins al punt d'institucionalitzar-ne una determinada lectura?
– «La proliferació de commemoracions, aquesta mania d'embalsamar el passat per fer-lo oficial, té una arrel sobre la qual molt pocs s'interroguen, i és el fet que hem començat el segle XXI mirant més al passat que a l'esdevenidor. Això es deu al fet que el present està marcat per l'eclipsi de les utopies, és un món que no mira al futur, que no té esperança, perquè el passat que contempla és el segle de la violència, dels genocidis, dels desterraments. Per això els governs s'erigeixen en representants de les víctimes, convertits en els grans herois del segle XX.»
– Hi ha un aprofitament d'aquestes víctimes, per part del poder?
– «El passat és exhumat per legitimar formes de dominació. Les commemoracions, com a formes institucionalitzades de celebració, no són mai una manera espontània i natural de mirar al passat, sinó iniciatives polítiques per orientar la comunitat cap a una determinada manera de mirar-lo.»
– Quina seria la memòria justa?
– «Seria útil explorar les memòries ocultes, les que no es fan visibles perquè no estan dirigides ni pel poder ni pels mitjans de comunicació. La memòria dels vençuts encara s'amaga.»
– Qui són, aquests vençuts?
– «Els compromesos amb causes derrotades, i en aquest sentit l'exili republicà representaria la memòria per excel·lència dels vençuts. És tot ell un exili polític. En el cas espanyol no hi ha l'ambigüitat de l'exili alemany, que pot ser interpretat com un fenomen feliç, en el sentit que l'èxode intel·lectual centreeuropeu trasllada la prosperitat i l'hegemonia als Estats Units. Hi ha encara un altre exili polític del qual no es parla gaire i que és de signe oposat: l'exili rus dels anys vint, que prefigura el de la Guerra Freda i representa el de la dreta vençuda. Fer memòria d'aquests fenòmens és útil per enfortir les democràcies, sobretot si són fràgils. Benjamin ja advertia: ‘Si el feixisme progressa, també els morts estaran en perill', és a dir, la seva memòria serà confiscada.»
– Liquidar l'altre arrasant el seu passat és de fet una estratègia de guerra, com passava a la guerra dels Balcans amb la pràctica de cremar la casa dels vençuts.
– «Efectivament, la dels Balcans va ser una guerra de memòries: es destruïa l'enemic i el seu espai. Era una manera de reivindicar ancestres que havien estat colpejats en una guerra anterior, durant les ocupacions italiana i alemanya, durant la Guerra Mundial. Aquest passat va contribuir enormement a radicalitzar el conflicte.»
– Fa una estona, hem passejat sense dolor davant les fotografies dels camps de concentració del Museu de l'Exili. L'horror, de tant conegut, ja no ens afecta?
– «És una paradoxa del món d'avui i en particular d'Occident. La violència desperta una extrema sensibilitat i una gran intolerància, i al mateix temps se'n consumeix a mans plenes. S'experimenta com una tragèdia nacional la mort d'un sol soldat a l'Afganistan, i en canvi s'assisteix sense cap pertorbació a atrocitats innombrables a través del cinema o la televisió.»
– L'horror ha engendrat la seva pròpia mitologia fins a adquirir categoria estètica?
– «Benjamin va ser un dels primers a analitzar el feixisme com una inclinació a estetitzar la violència. El feixisme seria el laboratori d'una determinada manera de fer política basada en formes de litúrgia, en coreografies de la violència, que han tingut continuïtat després de la caiguda dels feixismes. Benjamin advertia que s'havia de respondre a aquesta tendència amb una politització de la cultura, però el que hi ha hagut és una estetització de la política i una politització de la cultura, cosa que em sembla un gravíssim error.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.