Festa de guardar a Miami (I)

Un llit confortable i un matí de diumenge benigne i amb un sol esplendorós avança la recuperació del jet lag. El desdejuni a l'àtic d'un gratacels amb vistes a la badia eleva l'esperit. Mentre bec el primer cafè del dia constate l'impenetrable intercanvi de classes i racial al país de la igualtat. La maître és rossa i blanca; la cambrera, morena i amb un resplendent cabell color ala de corb. La primera sols parla anglès; la segona, anglès i castellà. De melting pot, doncs, res. Ací hi ha uns pocs anglosaxons (o “anglosaxonitzats”) riquíssims —els nous senyors feudals del planeta—, un grup de servidors blancs de primer grau (perfectament hi podríem incloure els polítics) i una munió de vassalls al servei dels anteriors (tota la resta, vinga d'on vinga). I, amb compte, que no trigarem nosaltres a passar també pel mateix adreçador!

Prenc un cotxe per anar a Miami i deixe enrere CoconutGrove. Al costat de la badia, s'estén el Parc Kennedy, on uns pocs privilegiats esguarden l'oceà mentre els seus “cadells” hi juguen.ALittleBahamas, barri “extramurs” on viuen majoritàriament els haitians, les cases són menudes i humils.S'anomenen “de pistola” perquè són tan estretes que la bala d'una pistola travessa la casa de part a part sense desviar-se'n.

A Little Havana, els diumenges hi ha un munt de personal pel carrer. El veïnat ix a petar la xerrada, prendre el sol o jugar al dòmino i als escacs a sota d'un envelat. Em deixen que els fotografie i parlem de llur país i del meu. És gent gran que no es fa massa il·lusions de tornar a Cuba. No hi ha un estil urbanístic definit, encara que els primers carrers on s'establiren conserven un cert alè colonial. Els cubans arribats pels volts de 1959 i 1960 —antirevolucionaris, anticastristes i “proBatista”— tenien diners i compraren els solars a un grup de jueus. Com en altres països de l'Amèrica Llatina, hi ha un formiguer d'esglésies evangèliques d'origen anglosaxó i molt conservadores.

El centre financer de la ciutat, on es concentren més gratacels, és corprenedor, perquè sembla una ciutat fantasma. És festa i no hi ha ningú.S'alcen més de dos-cents bancs, ja que el “tràfec” portuari és un dels majors del planeta.

Coral Gables és un “raval” força exclusiu. L'estil arquitectònic és mediterrani —mansions castellanes i toscanes sobretot— però el “devenir de l'existència” és anglosaxó. Alguns propietaris són destacats traficants de droga. Són imponents i ben visibles, perquè no hi ha tanques entre elles. Però, encara que voltades de gespa, amb compte de trepitjar-la! Sols es poden admirar. Al final de l'avinguda principal, hi ha un estany amb fanals i columnes venecianes. El mot gables al·ludeix a la forma de les teulades,a dues aigües i de color rogenc, com les nostres. Coral, al color dels murs, que imita el corall de la badia, abundant gràcies a l'aigua dolça que hi vessa el riu Miami, mot que significa en la seua llengua originària “aigua dolça”. Acabe davant un edifici altíssim de començaments del segle XX. Recorda l'Empire State Building. Hi va viure Al Capone. Des de les golfes, la panoràmica de la ciutat és esplèndida.

Al waterfront de SouthBeach prenc la barca per recórrer la badia. Hi ha una perspectiva interessant del Downtowni la BiscaineBay, però és una àrea del tot turística. A StarIsland i altres illes artificials han erigit els seus “mausoleus” alguns “famosos”. El mafiós Al Capone hi va manar construir dues cases immenses. La de vora mar, per als seus guardaespatlles; la de l'interior, protegida de les possibles metralletes de l'enemic, per a ell mateix. Hi sobreïx la de l'inventor del “Viagra”, l'única amb força “bosc” per aïllar-se del veïnat, però fàcilment “admirable” des d'un vaixell o una avioneta. Pot resultar-nos sorprenent que alcen mansions tan visibles, però deu ser que els agrada ésser estimats. Per altra banda, com són tan individualistes, saben que mai no seran envaïts si no vol acabar en presó l'invasor. Dissortadament, aquesta peculiaritats'està imposant entre nosaltres i acabarà amb qualsevol resta de la solidaritat i, per tant, de lluita contra l'agressió del capitalisme més feroç. En tot cas, es del que es tracta.O no?