«La independència és possible»

– «La independència és possible. Tot és qüestió de posar-se i de prendre-ho seriosament.»

– «I tant! Només cal que primer estiguem d'acord aquí dins i després trobar les aliances internacionals necessàries.»

– «D'acord, però hi ha dues vies: podem fer una declaració unilateral i a partir d'aquí veure què passa, o bé demanar mitjançant el Parlament el referèndum d'autodeterminació.»

– «Sí que hi ha partits que s'ho creuen, però no tenen veu. Els partits catalans són profundament constitucionalistes i n'hi ha que no volen contradir les seves direccions. No crec que no hi hagi polítics independentistes a la Cambra, però no es poden expressar. No té sentit que hagin rebutjat la Iniciativa, perquè la Mesa del Parlament no és ningú per decidir sobre la constitucionalitat d'una proposta. S'han negat a discutir-ho i prou.»

– «No actuen com un partit independentista. Han deixat de ser-ho.»

– «És una broma, un titular de diari. No s'ho creu ni ell. Això de voler convertir la gent és un rotllo.»

– «Fa molt que no hi crec; o és gruixuda o res.»

– «No l'he estripat! El guardo. M'he donat de baixa perquè no comparteixo l'acció política de CDC en aquest moment.»

– «De l'ambigüitat. Sobiranisme sí, independentisme, no; catalanisme... Hi ha gent a CDC que no és independentista i altres que sí, per això fan aquest discurs ambigu, però ha arribat un punt que no es pot seguir així.»

– «Cert. El President Pujol mai ha estat independentista, sempre ha volgut arribar a tenir una situació de bilateralitat amb Espanya, però això s'ha anat esguerrant any rere any. L'Estat de les autonomies ho va ensorrar tot. No pot ser que hi hagi la mateixa bilateralitat entre Madrid i La Rioja que entre Madrid i Catalunya.»

– «No. A UDC hi ha tants independentistes com a CDC. A Sobiranisme i Justícia hi ha molts independentistes que són d'Unió. Pot ser un fre Duran, que no és independentista.»

– «Si fos seriós, sí. Veig molt complicat que s'arribi a aquesta fórmula. Els interessos de partit estan per davant dels del país. A més, haurien d'aglutinar més gent, que està fora de la política perquè n'està farta.»

– «Al PNB hi havia un trencament intern notable. No va quedar-se fora del govern per ser independentista sinó per tenir problemes amb la coalició que governava.»

– «Crec que sí, però no demà. Amb la situació econòmica i el sentiment que hi ha és possible, però.»

– «No, però això s'ha de plantejar en un context internacional. Hem de saber què en pensen els Estats Units i la resta d'Europa.»

– «Sí, sí. Això i el treball del Parlament. La societat civil ha de proposar, i els polítics han d'executar.»

– «No. Aquest partit és una eina magnífica i Carretero fa una gran tasca, però hi ha molta gent que no s'hi veu reflectida. Hi ha gent com Catalunya Acció o Sobirania i Justícia que poden estar lluny de Reagrupament, però tenen coses a dir. Hem d'unir tots els partidaris de la independència; després ja veurem qui és de centre, d'esquerres o de dretes.»

– «Les dues coses. Està fart de queixes, de Madrid, del Constitucional... tot això esgota. En cap cas està perplex, però. El català ja té assumit que no es pot seguir així.»

– «Estic en aquesta línia. I si els partits no ho tenen clar que expliquin que ja no són ni nacionalistes ni independentistes i ja vindrà algú altre.»

– «I tant! En saben molt, fa molts anys que ho estan fent. Insisteixo, però, que el problema el tenim al Parlament, que debat una llei de consultes que no serveix per a res, perquè per fer un referèndum per la cosa més nímia s'haurà de demanar permís a Madrid.»

– «Tenim un Parlament de fireta, que no pot prendre grans decisions polítiques. Legislem a partir del que ens deixen unes lleis estatals que cada cop ens donen menys espai de decisió. I a més ens escanyen amb els diners i ens condicionen. Anem enrere.»

– «Quedarà condicionat a la interpretació que en facin els governs de Madrid, com no ens en sortirem amb el tema del finançament. Estàvem millor amb l'Estatut anterior, perquè no els donava l'oportunitat d'interpretar-lo.»

– «Aznar tenia una virtut: sabies què deia, no enganyava. El pitjor que pots tenir és algú al davant que no saps per on et sortirà. El PP, dit pels parlamentaris de Madrid, compleix el que pacta. Els socialistes, no.»

– «No el vull de president del meu país perquè no compartim els mateixos objectius, però el menystinc poc. Té molt clares les coses, és treballador, estudia tot el que fa i té habilitat. És millor que molts altres.»

– «No es pot parlar genèricament dels universitaris, són molt diferents segons la facultat. Ara bé, penso que la majoria quan arriben al final de la carrera estan amoïnats per saber què faran. Hi ha ara més consciència política que fa quatre o cinc anys? Sí. Més que fa trenta? No. La universitat no està en ebullició.»

– «Caldria que ho estès tota la societat.»

– «Va ser un èxit total. És un referent per a moltes coses. Hi havia més gent manifestant-se allà de la que hi ha aquí algunes vegades..»

– «Aconseguir que hi hagi una candidatura forta i que el Parlament sigui quan més independentista millor.»

– «Parlant amb uns i altres; establint ponts de diàleg.»